Centre de Psicologia i Logopèdia

COMENCEM EL CURS!!!

DESPRÉS D'UN ESTIU INTENS, ENS POSEM A LA FEINA....

El dilluns dia 16 de setembre tornem al nostre horari habitual (de dilluns a divendres de 16h a 20h) i us oferim:

* PSICOLOGIA CLÍNICA(avaluacions diagnòstiques-teràpies)

ADULTS (trastorns de l'estat d'ànim, desordres d'alimentació, ansietat, trastorns de personalitat, problemes de parella)

INFANTS ADOLESCENTS  dificultats d'aprenentatge, trastorns de comunicació, dèficit d'atenció i hiperactivitat, problemes de conducta, trastons d'espectre autista...

*LOGOPÈDIA  Tractament de trastorns del llenguatge i de la parla, orgànics i funcionals: reeducació de la veu (disfonies), millora de la parla (disàrties), rehabilitació de les afàssies, tractament de les dislèxies.

* PSICOLOGIA JURÍDICA  Peritatges judicials psicològics per als Tribunals de Justícia.

ACTIVITATS A PARTIR DE L'OCTUBRE

TALLER PER A PARES DE NENS AMB DIFICULTATS D'APRENENTATGE

TALLER PER A PARES D'ADOLESCENTS

CURS D'INTEL.LIGÈNCIA EMOCIONAL

CURS D'ACTIVACIÓ CEREBRAL I ENTRENAMENT DE LA MEMÒRIA

PER A QUALSEVOL CONSULTA ADRECEU-VOS AL CENTRE:

c.de l'Estrella, 128, esc.B 1r 2a   

937 254 672

www.abora.info

info@abora.info

GELOS PATOLÒGICS

Paradoxalment, els gelos estan basats en l’amor, i el motiu de la seva existència és posseir la persona estimada i al mateix temps eliminar al rival. Es tracta d’una relació triangular. Direm que la gelosia és dins de la normalitat, quan hi ha una manca d’afecte real degut a l’existència d’una tercera  persona.

Hi ha però un altre tipus de gelosia, la gelosia patològica. Aquí no existeix rival, però la persona experimenta una por important a la infidelitat, la qual va creixent mitjançant sospites, fins que és víctima d’errors de judici i s’arriba a convèncer de què és enganyada per la parella. 

Llavors comença el control excessiu de la conducta de l’altre; vigilen d’una manera obsessiva tots els moviments de la parella (els persegueixen, revisen les trucades, missatges o whatsapps, interroguen als fills, si n’hi ha, observen amb qui es relacionen, els  truquen constantment al mòbil, revisen tots els diners que gasten i busquen justificants…).

Al mateix temps apareix, en la persona “gelosa”, depressió (com una anticipació per la pèrdua), ansietat, sentiments de ràbia i d’irritació.

Totes aquestes expressions intenses, com les manifestacions de control, són poderosos anestèsics de l’interès sexual i un factor de risc per a la ruptura de la relació.

Són indicadors també del potencial de letalitat, ja que poden implicar agressions físiques i inclús l’homicidi.

És important doncs, que sapiguem identificar la gelosia patològica a temps, i donar ajuda psicològica, el més aviat possible, a la persona que l’experimenta, perquè estem davant d’una persona amb una baixa autoestima, amb importants complexos d’inferioritat, amb un alt nivell de frustracions i amb uns valors culturals equivocats.

MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRÍA

Psicòloga clínica i Logopeda

responsable de centre de psicologia i logopèdia ABORA i

coordinadora psicopedagògica del CS Jaume Viladoms

LA DIVERSITAT A L’ESCOLA (TRASTORNS D'ESPECTRE AUTISTA)

TRASTORNS D’ESPECTRE AUTISTA

Els Trastorns d’espectre Autista  (TEA), que també es poden dir , Trastorns Generalitzats del Desenvolupament (TGD), es caracteritzen per una gran dificultat de relació social, per problemes de llenguatge , per una important rigidesa mental i per una tendència a presentar conductes repetitives.

El ventall de possibilitats és gran: podem tenir disfuncions lleus en els quals el nen és capaç de comprendre allò que té i inclús passar desapercebut per aquells que no el coneixen, fins a problemes greus on la interacció social està totalment bloquejada i que hauran d’ésser escolaritzats a l’escola especial.

Dins del grup de trastorns d’espectre autista, hi ha la Síndrome d’Asperger, i és, probablement, l’ únic trastorn que ens trobarem dins l’escola ordinària; els nens/joves que la pateixen tenen:

* nivell d’intel·ligència dins la normalitat i fins i tot superior.

* no hi ha retard en llenguatge, però presenten problemes de comprensió en el sentit que no saben llegir entre línies, no entenen les bromes ni el llenguatge figurat ( si tu li dius “si pogués t’escanyaria” ell estarà esperant en quin moment l’escanyaràs).

Tenen patrons de llenguatge poc comuns: fan observacions irrellevants, parlen de manera pedant, utilitzen una entonació estranya, parlen durant molta estona del mateix tema, els costa escoltar als altres…

* Tot i que socialment són maldestres, tenen desig de tenir amics (a diferència dels autistes) i sovint se senten frustrats davant de les seves dificultats socials ja que els costa comprendre les intencions dels altres. No tenen consciència dels sentiments dels que els envolten. Són ingenus i poden donar respostes emotives infantils.

* Necessiten una rutina, saber que tot estarà al lloc de sempre i que passarà igual que sempre. Els canvis els alteren moltíssim.

* Presenten actituds perfeccionistes extremes que els porten a ser lents en l’execució de les tasques

* Sensibles als sorolls forts, llums i olors.

* Dificultats motrius i de coordinació.

* Memòria excel·lent per als detalls.

* Dificultat per a organitzar i planificar.

Què podem fer des de l’escola

Aquests nens/joves  degut a la seva gran capacitat de memòria, al seu vocabulari tan ric, a la facilitat per a la mecànica lectora i als seus interessos en determinats camps (sobretot ciències de la naturalesa i tecnologia) no presentaran grans dificultats acadèmiques. Cal però tenir en compte, que  malgrat la seva facilitat pel càlcul mental, tenen dificultats a l’hora de fer operacions sobre el paper  i a l’hora de resoldre problemes (poca capacitat d’abstracció). Tindran problemes a educació física i a educació visual i plàstica, degut a les dificultats de coordinació i psicomotricitat. Les dificultats vindran pels procediments, no tant com pels continguts.

* cal estructurar la seva vida al centre: primer de tot ubicar-lo i ensenyar-lo a moure’s per l’espai; establir rutines que li donin seguretat.  Davant d’un canvi, és necessari anticipar-se i preparar mentalment al nen/jove. Agendes i calendaris de planificació li seran molt útils.

* és necessari un suport individual per part del tutor/a; aquest/a s’ha de convertir en el seu referent davant de qualsevol problema que tingui (és bo dir-li on pot trobar el tutor/a quan es trobi “apurat”).

* informar a tot el professorat i al personal no docent que tindrà contacte amb ell de les característiques del trastorn, de tot allò amb que es poden trobar i donar-los pautes orientatives d’actuació.

* situar-lo prop de la taula del professor per evitar la dispersió.

* buscar dins el grup-classe un alumne/a tutor que s’assegui amb ell i que es pugui responsabilitzar de donar-li un cop de mà i serveixi d’enllaç amb el tutor/a.

* ensenyar-li explícitament normes bàsiques de relació: mirar als ulls quan parla, no envair l’espai interpersonal, no interrompre, respectar els interessos dels altres i ser flexible. Explicar i analitzar les bromes, la ironia i el doble sentit.

* com que aquests nens/joves poden passar per “rarets” i per evitar que es converteixen en el blanc de les burles dels companys, caldrà parlar-ho amb la resta de la classe (la presència o no de l’interessat dependrà de les característiques de cada alumne).

* el material visual li és més fàcil de comprendre; quan hi hagi conceptes abstractes, serà de gran utilitat.

  

* degut al seu perfeccionisme pot ser molt lent a l’hora de fer la feina; és bo negociar amb ell un temps determinat per a realitzar-les o bé oferir-li acabar-les a casa. Caldrà fer-ho també, en els exàmens.

* respectar moments de joc/activitat en solitari, però animar-lo també, a què participi en jocs/activitats de grup.

* permetre-li parlar dels seus interessos, però limitant-li el temps d’exposició, i animar als companys que també parlin dels seus.

* davant un conflicte és important que l’adult analitzi la situació conjuntament amb el nen/jove i proposar vàries vies de solució i que pugui escollir la més adequada.

Tècniques de relaxació senzilles, ús dels seus objectes preferits i respectar alguns moments d’aïllament, poden ser útils en moments de conflicte.

MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRÍA

responsable del centre de psicologia i logopèdia ABORA i

coordinadora psicopedagògica del CS JAUME VILADOMS

www.abora.info
segueix-nos a facebook

LA SOGRA S’EMPORTA LA MALA FAMA!!

Des de sempre les relacions entre persones no han estat fàcils, i menys encara, entre familiars. La relació que ha produït més critiques, que ha donat més articles “sucosos”, ha estat potser, la relació amb la sogra.

A Catalunya se li ofereix un lloc per seure que s’anomena “la cadira de la sogra”, i que no és més, que un cactus gegantí amb unes punxes imponents. A Espanya hi ha estris per a espantar-les, “los matasuegras”. A Itàlia, la trobada entre la jove i la sogra és un fet de mal averany “suocera e nuora, tempesta e gragnuola” (sogra i nora, tempesta i pedra). Els britànics, amb la flema que els caracteritza, es mantenen més distants “mother in law”, per a ells el vincle és només una qüestió legal. Només els francesos s’adrecen a ella d’una manera positiva, “la belle mère”; serà educació, hipocresia, o senzillament, ho creuen així.

Bromes a part, la veritat és que hi ha relacions que poden portar un gran malestar a les persones, i les relacions familiars “s’emporten la palma”. La culpa no és sempre de la sogra; també hi ha germans envejosos, cunyades manipuladores, avis protagonistes, marits egoistes, dones obsessionades per la neteja i l’ordre, fills despòtics…. Potser costaria acabar aquesta llista!

Hi ha persones que es creuen que són les úniques que tenen la veritat, i que manipulen a tothom que tenen al seu voltant, “xulejant” de la seva intel·ligència, del seu sentit pràctic de la vida, de la seva visió de futur, dels seus èxits…; sembla que siguin els únics que treballen, els únics que fan bé les coses, els únics que han tingut experiències enriquidores… volen ser protagonistes de tot el que s’esdevé i interfereixen en les relacions de parella, pares i fills i altres.

Tot això però, no passa perquè siguin persones atrevides, arrogants i egoistes, que també; passa perquè la majoria de vegades se’ls ha permès ser així, ningú ha sabut o ha gosat posar-los límits; i ja se sap, han tingut molt temps per practicar, i en saben molt de fer la seva feina.

És important no deixar-nos intimidar per ningú, però sobretot per aquells que tenim més a prop. Hi ha moltes maneres de fer les coses i tots podem arribar a la meta per diferents camins. Cal tranquil·litat, fermesa de caràcter i voluntat per voler resoldre les situacions.

 Ànim! El món és teu.

Montserrat Sánchez Echeverría

Psicòloga Clínica i Logopeda

www.abora.info

Segueix-nos a facebook

A LA RECERCA DE LA PARELLA PERFECTA

Cada vegada hi ha més dones i homes  que s’han centrat en el desenvolupament de la seva carrera professional i han ajornat l’elecció d’una parella estable. Tenen independència econòmica, una bona preparació acadèmica, prestigi professional i temps lliure per a gaudir. Són consumidors d’objectes de luxe, viatgen sovint i l’estabilitat emocional i els fills ,són fora  de les seves agendes.

Elles busquen una persona amb la qual hi hagi química, s’hi pugui conversar de qualsevol tema, sigui intel·ligent, afectuós, divertit, amb qui es pugui confiar, que valori la vida familiar i que entengui que viure en parella és compartir-ho tot. Degut al seu alt nivell de preparació, augmenten les expectatives d’un possible company i disminueixen les possibilitats de trobar-lo a mesura que passen els anys. Per no tornar a patrons de dominància i subordinació, moltes dones decideixen tenir una relació a distància que els permeti mantenir el seu propi espai. Altres trien la maternitat en solitari; altres continuen vivint amb els pares, tot i que superen els trenta-cinc anys i d’altres porten força malament la situació i omplen les consultes dels psicoterapeutes.

Ells continuen sent l’enveja dels amics casats que veuen com gaudeixen de la llibertat i que no tenen pressió a l’hora de prendre decisions. Els espanten les dones tan preparades i autosuficients perquè pensen que no podran satisfer les seves expectatives. Per això, la majoria, s’inclina per relacionar-se amb dones més joves, menys preparades i menys exigents. Per tant per a ells no és tan problemàtic trobar una relació; el que sí que és difícil és a l’hora de tenir fills, ja que creuen que el comprimís implica massa renúncies i envaeix la privacitat i la independència.

Aquest fet de triomfar professionalment i no aconseguir una relació estable, passa cada cop més a Estats Units, a Europa i al Japó, i se l’ha anomenat “la síndrome d’Ally McBeal, personatge d’una coneguda sèrie televisiva.

MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRÍA

Psicòloga Clínica i Logopeda
www.abora.info
Busca'ns a facebook: abora, psicologia i logopèdia

APROFITA EL MES DE JULIOL 

* CURS D'INTEL.LIGÈNCIA EMOCIONAL
PER CONÈIXER-TE MILLOR I DEIXAR DE BANDA l'ESTRÉS PERSONAL I LABORAL

dies 9, 11 i 16 de juliol de 19h a 20,30h
(grups reduïts d'adults 5/6 persones)
Import 20€ per sessió (cal assistir a les tres sessions)

* TALLER D'ACTIVACIÓ CEREBRAL I ENTRENAMENT DE LA MEMÒRIA

ADREÇAT A PERSONES GRANS AMB PROBLEMES DE MEMÒRIA I A PERSONES AMB ALGUN TIPUS DE DETERIORAMENT COGNITIU LLEU

dies 9, 11, 16,18, 23, 25 i 30 de juliol de 10h a 11,30h

grups reduïts 

Import de curs 150 €/persona

* DEURES D'ESTIU
NO DEIXIS LA FEINA PER ALS ÚLTIMS DIES
dies 9, 11, 16, 18, 23, 25 i 30 de juliol de 12h a 13,30h
grups reduïts 3/4 persones
Import 125€/persona


Informació i reserva de places als telèfons 93 725 46 72 / 646287984

APRENTATGE SOCIAL I EMOCIONAL

Dins l’ensenyament sempre hi ha més o menys polèmica sobre què s’ha d’ensenyar als nostres infants i adolescents. Cada pla educatiu treu determinats aprenentatges i n’inclou de nous, a vegades amb no massa encert, tot s’ha de dir.

Últimament  i gràcies als grans avenços de les neurociències, es parla molt de l’aprenentatge social i emocional, o del que es coneix com intel·ligència emocional.

Però en realitat que és aquest tipus d’aprenentatge que cada dia està aconseguint més adeptes?; es tracta d’ensenyar als alumnes habilitats socials que els permetin conèixer millor les emocions i també, la manera d’autogestionar-les. Es pretén que els nens i els joves de secundària sàpiguen planificar, sàpiguen quines emocions experimenten i perquè, saber-les controlar; afrontar les diferents pors, sobretot la por al fracàs i també, ensenyar-los a entendre als altres i a posar-se en el seu lloc.

Amb tot això es vol millorar la salut física i, lògicament, la salut mental. Molts estudis demostren que l’aprenentatge emocional, a part d’autocontrol, ajuda a gestionar i optimitzar les capacitats cognitives de les persones i afavoreix l’adaptació al món laboral.

Els avantatges d’aquests tipus d’ensenyaments són la base per a la construcció i el manteniment de les relacions personals; ajuden a prendre decisions responsables i ètiques; faciliten que els nois/es entenguin millor als seus companys i puguin oferir-los ajuda, evitant la marginació; fa que hi hagin menys conflictes dins de les aules ; que disminueixin les conductes delictives i l’abús de les drogues; afavoreixen l’auto imatge.

Alguns centres educatius d’altres països i també del nostre país, ja ho han incorporat aquests ensenyaments als seus currículums, i amb molt bons resultats.

Està clar que volem nens i joves ben formats, amb esperit crític, però també que puguin relacionar-se amb els altres d’una manera positiva i col·laboradora, i fonamentalment que sàpiguen com aconseguir ser feliços.

MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRÍA

Psicòloga clínica i Logopeda

www.abora.info

Busca’ns a facebook: abora psicologia i logopèdia

LOVE ADDICTS Els dependents emocionals

Són persones amb una necessitat intensa d’estimar o de ser estimades, i amb una por

profunda a la soledat i a l’abandó. Idealitzen a aquell o aquella que encara és un

desconegut/da. Des del primer moment estan convençudes que han trobat a l’heroi/ïna

que els alliberarà de la vulgaritat de la vida quotidiana. S’abandonen a una dependència

total, i estan disposades a sacrificar amics, treball, família... el que sigui ,per estar al costat

del “seu amor”.

No pensen mai en protegir-se afectivament, resultant-los difícil evitar les relacions

perilloses o les que estan destinades al fracàs. Acostumen a escollir parelles dominants o

narcisistes amb qui estableixen relacions de submissió.

Per por a perdre el seu somni, fan desmostracions d’afecte excessives i busquen d’una

manera obsessiva proves d’amor i lleialtat en la parella. Aviat apareixen els gelos, i es

converteixen en possessives i invasores; interroguen constantment al company/a sobre la

intentsitat de la seva estimació amb preguntes com “m’estimes?” o “has estimat mai a

algú com a mi?”; intenten controlar les relacions i els horaris de l‘altre, augmentant les

trucades al mòbil, i les revisions, quan l’altre no les veu, de les trucades rebudes o de les

realitzades. Aviat, la parella se sent perseguida i agobiada, allunyant-se i rebutjant la

relació. Apareix aquí un nou problema: la dificultat per trencar la relació, que té com a

conseqüència estats depressius i sentiments de culpabilitat i de fracàs. Sovint per oblidar ,

els love addicts s’abandonen a l’alcohol o a menjar compulsivament, al mateix temps que es

precipiten cap a una nova aventura amorosa, i el cicle torna a començar.

MONTSERRAT SÀNCHEZ ECHEVERRÍA

Psicòloga i Logopeda

www.abora.info

PERSONATGES COMPLICATS

Estic acostumada a escoltar als meus pacients i a interpretar les dificultats que pateixen a nivell emocional i professional, i hi ha un fet que es repeteix amb una certa freqüència: una persona del seu entorn (veí, parent, company de feina…) li fa la vida impossible i li provoca una colla de preocupacions que el porten a la consulta. Estic parlant dels personatges complicats o sent més rigorosos, de les personalitats difícils.

He pensat que podria ser divertit i alhora il·lustratiu presentar-vos-en alguns; el nom de cadascun és el d’un personatge de ficció per tots conegut, el relat l’explica un pacient qualsevol i per donar-hi serietat, s’elabora un perfil psicològic, per ajudar-nos a entendre’ls millor, perquè ells no han escollit ser una personalitat difícil, l’herència i l’educació també hi han participat.

La protagonista d’avui és LA SENYORETA ROTTENMEIER, personatge del llibre infantil “Heidi” escrit per Johanna SPYRI. És una institutriu, severa, , rondinaire, amargada, gelosa i molt estricte. (la hª ha tingut vàries adaptacions però la de més acceptació va ser la sèrie japonesa de dibuixos animats per a la TV).

“…..és ordenada, metòdica, disciplinada i exigent, sobretot amb els altres. No pot suportar perdre el control i per tant, tot ho ha de supervisar. Ella decideix què es fa i què no es fa, quan es fa i com es fa. No mira per l’altre, sino per a ella; i allò de sacrificar-se pels altres no sap que és. Fa les coses perquè a ella li van bé, o perquè obtindrà més reconeixement. Se sap vendre molt bé i ella és la que treballa més, la que s’esforça més, la que està al cas de tot. Necessita un seguici que l’acompanyi, a qui poder-li ensenyar “com és d’estupenda”. Cansa, perquè sempre està decidint per tu, opina quan no li demanes i sovint t’imposa allò que has de fer o dir. Suporta malament que tinguis iniciativa i que resolguis d’una manera diferent a la seva….”

PERFIL PSICOLÒGIC: envejosa; si se sent ofesa, està disposada a represàlies desproporcionades (trets paranoics); freda, té dificultat per mostrar tendresa; resisteix amb fermesa els arguments dels altres; tendència a idealitzar o devaluar a les persones del seu entorn (trets histriònics); perfeccionista, tossuda, vol que les coses es facin com ella les entén i segons les seves regles (trets obsessius); sentiment de ser excepcional; espera atencions i privilegis i no se sent obligada a tornar-los (trets narcisistes); es queixa sempre de ser incompresa, menysvalorada i injustament tractada (trets passivo-agressius).

Com reaccionar davant d’una senyoreta Rottenmeier?

Si és el teu cap, posa-hi distància.

Si és la teva parella, paciència, per alguna cosa l’hauràs escollit!!

Si és una parenta, com menys contactes millor.

Si és una col·lega, compte que et pot prendre el lloc!

Si és una veïna, “bon dia i bona nit”.

MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRÍA

Psicòloga Clínica i Logopeda
www.abora.info

LA TEMUDA ADOLESCÈNCIA

Molt s’ha escrit sobre l’adolescència  dient que és una etapa de trànsit problemàtica;

però la majoria d’històries “terrorífiques” que s’expliquen,no són del tot certes. Hem

d’acceptar que adolescència no és sinònim d’indecència; que el grup d’amics no té per

què ser perjudicial; que els pares sempre tenen influència en els seus fills, també en els

adolescents; i que els adolescents necessiten regles.

Per tal de tenir una adequada relació amb un adolescent i proporcionar-li l’ajuda

real que pot necessitar, el primer pas és conèixer les característiques d’aquesta

etapa. A nivell general comentar que en aquest periode es produeixen tres grans

canvis: Biofisiològic, canvis corporals que els permeten adquirir les funcions sexuals

pròpies dels adults, que impliquen una vivència diferent del seu cos i de la seva

sexualitat, i que poden comportar dificultats d’acceptació de la nova imatge. Cognitiu, a

partir dels onze i dotze anys emergeix una nova organització intel.lectual, deixen de fer

servir estratègies d’assaig-error,per entrar a l’estadi del pensament formal utilitzant el

raonament deductiu i fent servir altres operacions lògiques (combinatòries, proporcions,

nocions d’equilibri mecànic, probabilitats...). Social, es consolida la identitat personal i

social. En l’àmbit individual  es desenvolupen l’autoconcepte (coneixement que té de le

seves capacitats cognitives) i l’autoestima (valoració que fa de si mateix en funció de

les aspiracions i dels èxits aconseguits). En l’àmbit social, ha de modular el

comportament d’acord a les exigències del context social; hi ha una desvinculació dels

pares i al mateix temps una gran vinculació al grup d’amics. Les relacions d’amistat són

molt importants.

L’adolescència no es dóna sempre per igual en tots els nois i noies; hi ha joves que

evolucionen més tard que altres, uns que no maduren mai i altres que són “vells

prematurs”. De totes maneres es poden establir diferents fases en aquest procés

evolutiu: d’11 a 12 anys: coincideix amb la pubertat, hi ha un canvi físic notable. La

manca d’informació produeix molta angoixa, per tant des de casa cal anticipar-se a

aquest canvi perquè sàpiguen que els ve a sobre. En aquesta fase estan irritables amb

els pares i amb els germans, critiquen i volen canviar les normes de convivència, hi ha

signes d’independència (més psíquica que física), i fugen del que és infantil però a

vegades es comporten com nens. dels 13 als 14 anys: és un període d’anàlisi interior

que els opmple d’angoixa i inseguretat; necessiten desmitificar als adults i apareix la

crítica-escarni-burla cap a ells. Tot és a “vida o mort”. S’integren en grup mixte. Alguns

no superen l’etapa i es refugien en bandes o tribus i depenen d’elles fins molts anys

després.dels 15 als 16 anys: etapa crítica. Deixa de ser part del grup i ha de definir-se

com a personalitat única; ara comença a desenvolupar les habilitats de confrontament i

assumir responsabilitats. La relació amb l’altre sexe és el centre de tot. Des de casa s’ha

d’aconsellar no arraconar als amics centrant-se massa en la parella per què pot ser

negatiu per a la seva maduresa.dels 17 als 21anys: es coneix com la

postadolescència; és un període de trànsit on al jove se li donen privilegis d’adult

(conduir, votar...) però encare se’l priva d’altres perquè depèn econòmicament dels

pares i necessita acabar la seva formació professional. El perill d’aquesta etapa està en

la sobreprotecció de la família perquè no marxin de casa, i el moment d’independència

es va allargant desmesuradament, fins a tenir fills de 30 anys convivint amb els pares.

MONTSERRAT SÀNCHEZ ECHEVERRÍA

Psicòloga  clínica i Logopeda

www.abora.info

POSEM COLOR A LA VIDA

Malgrat la gran varietat de colors que ofereix la natura, fa relativament poc temps que coneixem tècniques per a obtenir-los. Abans del segle XIX, es feien servir pocs pigments i tints, que eren, en la majoria dels casos, orgànics. Resultava tan car obtenir-los, que era un privilegi de les persones més riques.

Tot canvia amb la producció sintètica i amb l’ús dels òxids dels metalls i del derivats del quitrà. Avui en dia existeixen milers de colors, amb gran varietat de tons i intensitats.

L’ús dels colors en tots els àmbits de la nostra vida, ha portat a un important desenvolupament de la psicologia dels colors. És indiscutible que influencien en les nostres decisions i en el nostre estat d’ànim. Els colors diuen molt de nosaltres i de les nostres reaccions. I això ho saben els fabricants de productes, que inverteixen grans quantitats de diners per saber perquè escollim un envàs d’un color determinat i no un altre.

Cada color té un significat i per tant, pot explicar moltes coses de la persona que el tria:

Blau: representa serenitat de conducta, tranquil·litat d’esperit i lleialtat; hi ha interès en enfocar la vida d’una manera ètica i honesta.

Verd: manifesta fermesa, perseverança i resistència a canviar; temperament auster i autocrític.

Vermell: és l’expressió de la força vital; significa desig, ànsia per aconseguir èxit i viure la vida; busca experiències i sensacions. L’aspecte negatiu és que pot destapar actituds agressives.

Groc: claredat, reflexió, alegria; tendència a la desinhibició, busca el que és nou, modern, que evoluciona. S’utilitza per a calmar l’excitació nerviosa.

Morat: uneix la impulsivitat del vermell i la tranquil·litat del blau; és com un encanteri, busca la màgia, i manifesta molts dubtes. Ganes d’alliberar-se d’una sensació d’incomoditat.

Negre: és la negació del color; representa l’oposició, el renunciar, l’abandó; és la rebel·lió contra el propi destí; actuació precipitada.

MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRÍA

Psicòloga clínica i Logopeda

www.abora.info