Amb aquestes paraules la periodista MºAngeles López ha
definit a la majoria de pares actuals. Pares tous, que els costa molt exercir
l’autoritat, excessivament protectors, que es preocupen per moltíssimes més
coses que els pares d’abans, que arriben assumir els errors dels seus fills com
si fossin propis, i per tant, quasi sense adonar-se’n els deslliuren de les
responsabilitats i de les conseqüències de tot allò que fan. En definitiva uns
pares amb molt dubtes i moltes pors.
Aquestes circumstàncies fan que els fills siguin el
centre d’atenció de la família, que en part està bé, però que portat a l’extrem,
els converteix en els “reietons” que decideixen sobre absolutament tot allò que
afecta al grup familiar, sobretot en les compres.
Hi ha estudis que demostren
que els fills influencien en la compra de determinats aliments, en la roba,
inclús en el tipus de cotxe, fet que no ha passat desapercebut a les multinacionals
ni tampoc als programadors televisius, que han vist com la influència infantil
modifica el comportament dels adults.
Els pares no volen enfrontament amb els fills, tenen
por que el negar-los alguna cosa pugui suposar una frustració insuperable i per
tant acaben claudicant a tot allò que els demanen. Així, des de ben petits
s’accedeix a l’opulència i als drets dels adults sense el mínim esforç.
Quantes vegades hem sentit que el jovent d’avui en dia
no sap que és l’esforç; però quantes vegades aquests nois i noies han sentit a
casa seva, que tant de bo que ens toqui la loteria per així deixar de
treballar.
Tot plegat és un parany perillós i que ens ha de fer
reflexionar. Volem fills autònoms, amb un pensament lliure i amb iniciativa.
Alguna cosa ha de canviar no?
MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRÍA
Psicòloga clínica i Logopeda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada