Des de sempre les relacions entre persones no han
estat fàcils, i menys encara, entre familiars. La relació que ha produït més
critiques, que ha donat més articles “sucosos”, ha estat potser, la relació amb
la sogra.
A Catalunya se li ofereix un lloc per seure que
s’anomena “la cadira de la sogra”, i que no és més, que un cactus gegantí amb
unes punxes imponents. A Espanya hi ha estris per a espantar-les, “los
matasuegras”. A Itàlia, la trobada entre la jove i la sogra és un fet de mal
averany “suocera e nuora, tempesta e gragnuola” (sogra i nora, tempesta i
pedra). Els britànics, amb la flema que els caracteritza, es mantenen més
distants “mother in law”, per a ells el vincle és només una qüestió legal.
Només els francesos s’adrecen a ella d’una manera positiva, “la belle mère”; serà
educació, hipocresia, o senzillament, ho creuen així.
Bromes a part, la veritat és que hi ha relacions que
poden portar un gran malestar a les persones, i les relacions familiars
“s’emporten la palma”. La culpa no és sempre de la sogra; també hi ha germans
envejosos, cunyades manipuladores, avis protagonistes, marits egoistes, dones
obsessionades per la neteja i l’ordre, fills despòtics…. Potser costaria acabar
aquesta llista!
Hi ha persones que es creuen que són les úniques que
tenen la veritat, i que manipulen a tothom que tenen al seu voltant, “xulejant”
de la seva intel·ligència, del seu sentit pràctic de la vida, de la seva visió
de futur, dels seus èxits…; sembla que siguin els únics que treballen, els
únics que fan bé les coses, els únics que han tingut experiències enriquidores…
volen ser protagonistes de tot el que s’esdevé i interfereixen en les relacions
de parella, pares i fills i altres.
Tot això però, no passa perquè siguin persones
atrevides, arrogants i egoistes, que també; passa perquè la majoria de vegades
se’ls ha permès ser així, ningú ha sabut o ha gosat posar-los límits; i ja se
sap, han tingut molt temps per practicar, i en saben molt de fer la seva feina.
És important no deixar-nos intimidar per ningú, però
sobretot per aquells que tenim més a prop. Hi ha moltes maneres de fer les
coses i tots podem arribar a la meta per diferents camins. Cal tranquil·litat,
fermesa de caràcter i voluntat per voler resoldre les situacions.
Ànim! El món
és teu.
Montserrat Sánchez Echeverría
Psicòloga Clínica i Logopeda
www.abora.info
Segueix-nos a facebook
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada