LA DIVERSITAT A L’ESCOLA (TRASTORNS D'ESPECTRE AUTISTA)

TRASTORNS D’ESPECTRE AUTISTA

Els Trastorns d’espectre Autista  (TEA), que també es poden dir , Trastorns Generalitzats del Desenvolupament (TGD), es caracteritzen per una gran dificultat de relació social, per problemes de llenguatge , per una important rigidesa mental i per una tendència a presentar conductes repetitives.

El ventall de possibilitats és gran: podem tenir disfuncions lleus en els quals el nen és capaç de comprendre allò que té i inclús passar desapercebut per aquells que no el coneixen, fins a problemes greus on la interacció social està totalment bloquejada i que hauran d’ésser escolaritzats a l’escola especial.

Dins del grup de trastorns d’espectre autista, hi ha la Síndrome d’Asperger, i és, probablement, l’ únic trastorn que ens trobarem dins l’escola ordinària; els nens/joves que la pateixen tenen:

* nivell d’intel·ligència dins la normalitat i fins i tot superior.

* no hi ha retard en llenguatge, però presenten problemes de comprensió en el sentit que no saben llegir entre línies, no entenen les bromes ni el llenguatge figurat ( si tu li dius “si pogués t’escanyaria” ell estarà esperant en quin moment l’escanyaràs).

Tenen patrons de llenguatge poc comuns: fan observacions irrellevants, parlen de manera pedant, utilitzen una entonació estranya, parlen durant molta estona del mateix tema, els costa escoltar als altres…

* Tot i que socialment són maldestres, tenen desig de tenir amics (a diferència dels autistes) i sovint se senten frustrats davant de les seves dificultats socials ja que els costa comprendre les intencions dels altres. No tenen consciència dels sentiments dels que els envolten. Són ingenus i poden donar respostes emotives infantils.

* Necessiten una rutina, saber que tot estarà al lloc de sempre i que passarà igual que sempre. Els canvis els alteren moltíssim.

* Presenten actituds perfeccionistes extremes que els porten a ser lents en l’execució de les tasques

* Sensibles als sorolls forts, llums i olors.

* Dificultats motrius i de coordinació.

* Memòria excel·lent per als detalls.

* Dificultat per a organitzar i planificar.

Què podem fer des de l’escola

Aquests nens/joves  degut a la seva gran capacitat de memòria, al seu vocabulari tan ric, a la facilitat per a la mecànica lectora i als seus interessos en determinats camps (sobretot ciències de la naturalesa i tecnologia) no presentaran grans dificultats acadèmiques. Cal però tenir en compte, que  malgrat la seva facilitat pel càlcul mental, tenen dificultats a l’hora de fer operacions sobre el paper  i a l’hora de resoldre problemes (poca capacitat d’abstracció). Tindran problemes a educació física i a educació visual i plàstica, degut a les dificultats de coordinació i psicomotricitat. Les dificultats vindran pels procediments, no tant com pels continguts.

* cal estructurar la seva vida al centre: primer de tot ubicar-lo i ensenyar-lo a moure’s per l’espai; establir rutines que li donin seguretat.  Davant d’un canvi, és necessari anticipar-se i preparar mentalment al nen/jove. Agendes i calendaris de planificació li seran molt útils.

* és necessari un suport individual per part del tutor/a; aquest/a s’ha de convertir en el seu referent davant de qualsevol problema que tingui (és bo dir-li on pot trobar el tutor/a quan es trobi “apurat”).

* informar a tot el professorat i al personal no docent que tindrà contacte amb ell de les característiques del trastorn, de tot allò amb que es poden trobar i donar-los pautes orientatives d’actuació.

* situar-lo prop de la taula del professor per evitar la dispersió.

* buscar dins el grup-classe un alumne/a tutor que s’assegui amb ell i que es pugui responsabilitzar de donar-li un cop de mà i serveixi d’enllaç amb el tutor/a.

* ensenyar-li explícitament normes bàsiques de relació: mirar als ulls quan parla, no envair l’espai interpersonal, no interrompre, respectar els interessos dels altres i ser flexible. Explicar i analitzar les bromes, la ironia i el doble sentit.

* com que aquests nens/joves poden passar per “rarets” i per evitar que es converteixen en el blanc de les burles dels companys, caldrà parlar-ho amb la resta de la classe (la presència o no de l’interessat dependrà de les característiques de cada alumne).

* el material visual li és més fàcil de comprendre; quan hi hagi conceptes abstractes, serà de gran utilitat.

  

* degut al seu perfeccionisme pot ser molt lent a l’hora de fer la feina; és bo negociar amb ell un temps determinat per a realitzar-les o bé oferir-li acabar-les a casa. Caldrà fer-ho també, en els exàmens.

* respectar moments de joc/activitat en solitari, però animar-lo també, a què participi en jocs/activitats de grup.

* permetre-li parlar dels seus interessos, però limitant-li el temps d’exposició, i animar als companys que també parlin dels seus.

* davant un conflicte és important que l’adult analitzi la situació conjuntament amb el nen/jove i proposar vàries vies de solució i que pugui escollir la més adequada.

Tècniques de relaxació senzilles, ús dels seus objectes preferits i respectar alguns moments d’aïllament, poden ser útils en moments de conflicte.

MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRÍA

responsable del centre de psicologia i logopèdia ABORA i

coordinadora psicopedagògica del CS JAUME VILADOMS

www.abora.info
segueix-nos a facebook