GELOS PATOLÒGICS

Paradoxalment, els gelos estan basats en l’amor, i el motiu de la seva existència és posseir la persona estimada i al mateix temps eliminar al rival. Es tracta d’una relació triangular. Direm que la gelosia és dins de la normalitat, quan hi ha una manca d’afecte real degut a l’existència d’una tercera  persona.

Hi ha però un altre tipus de gelosia, la gelosia patològica. Aquí no existeix rival, però la persona experimenta una por important a la infidelitat, la qual va creixent mitjançant sospites, fins que és víctima d’errors de judici i s’arriba a convèncer de què és enganyada per la parella. 

Llavors comença el control excessiu de la conducta de l’altre; vigilen d’una manera obsessiva tots els moviments de la parella (els persegueixen, revisen les trucades, missatges o whatsapps, interroguen als fills, si n’hi ha, observen amb qui es relacionen, els  truquen constantment al mòbil, revisen tots els diners que gasten i busquen justificants…).

Al mateix temps apareix, en la persona “gelosa”, depressió (com una anticipació per la pèrdua), ansietat, sentiments de ràbia i d’irritació.

Totes aquestes expressions intenses, com les manifestacions de control, són poderosos anestèsics de l’interès sexual i un factor de risc per a la ruptura de la relació.

Són indicadors també del potencial de letalitat, ja que poden implicar agressions físiques i inclús l’homicidi.

És important doncs, que sapiguem identificar la gelosia patològica a temps, i donar ajuda psicològica, el més aviat possible, a la persona que l’experimenta, perquè estem davant d’una persona amb una baixa autoestima, amb importants complexos d’inferioritat, amb un alt nivell de frustracions i amb uns valors culturals equivocats.

MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRÍA

Psicòloga clínica i Logopeda

responsable de centre de psicologia i logopèdia ABORA i

coordinadora psicopedagògica del CS Jaume Viladoms