NO S’ÉS  FELIÇ PER  CASUALITAT: ENS HO HEM DE TREBALLAR

El fet de tenir una vida dinàmica i variada, en el sentit de fer activitats que ens interessen, en la que aprenem cada dia alguna cosa nova, i ens sentim protagonistes de les nostres vides, afavoreix la plasticitat i dinamisme del cervell alhora que ens encamina cap a la felicitat.

Si adoptem una actitud passiva, no ens movem físicament, no reflexionem, ni ens preguntem el perquè passen les coses o perquè una persona actua d’una manera o d’una altra, no tenim esperit crític i ens creiem tot el que ens diuen els mitjans de comunicació i tot  allò que córrer per les xarxes socials,…si fem tot això, el nostre cervell s’acomoda i cada vegada ens costa més reaccionar. Tenim la sensació que no controlem la nostra vida, que la rutina diària i els altres decideixen per nosaltres, i la vida se’ns escola sense adonar-nos-en.

A partir d’aquí hem entrat en la foscor, estem inactius, tenim el cervell embotat, l’autoestima per terra i cada cop tolerem menys la frustració i les nostres emocions són del tot negatives.

Però tot això ho podem canviar només introduint exercici físic per a gaudir ( no extenuant, com fan alguns avui dia que es passen el dia obsessionats per cremar calories i fan tandes maratonianes només per impressionar als altres de les marques aconseguides); també hem d’introduir activitat mental “high tech”. El nostre cervell necessita reptes, objectius, noves i constants motivacions; el nostre cervell està dissenyat per a utilitzar-lo i per a utilitzar-lo bé. No ens conformem amb el que ens donen, i com deia un paleontòleg americà, girem-ho tot al revés per a poder veure altres perspectives.

La passivitat atrofia el cervell, ens canvia l’estat d’ànim, ens fa tornar rondinaires perquè només mirem el nostre melic, ens torna poc tolerants i ens fa malalts, a vegades físics, però el que és més preocupant, malalts psicològics. El preu a la inactivitat és massa alt.

És veritat, que sovint no és tan senzill com sembla; hi ha persones que han patit grans tragèdies i per tant, han gaudit menys que altres que han tingut una vida més planera.

Però inclús davant de l’adversitat, és important activar-nos i no tancar-nos en les desgràcies, per què si vas mirant “qui no té un all té una ceba”.

Ànim i comencem a modelar la nostra vida, ara pot ser un bon moment per fer-ho.

Sigueu feliços!!!

MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRÍA, Psicòloga clínica i Logopeda