dissabte, 8 de novembre del 2014

QUÈ ENS PRIVA LA NOSTRA LLIBERTAT?


Per poder aproximar-nos a la felicitat i a la llibertat, hem d’aconseguir una alt nivell d’autonomia, una gran capacitat per afrontar la vida sense deixar-se derrotar per les contingències del moment.
Cada persona ha d’aprofitar tot el que té( estructura física i psíquica) i ha de perdre la por ( a ella mateixa i a la societat). Només així podrà desenvolupar les seves capacitats amb independència i llibertat i podrà prendre decisions en funció dels seus propis criteris i no dels que manipulen uns pocs.
Però per dur a terme aquesta tasca és imprescindible superar un conjunt d’elements que a vegades no se’ls dóna la importància que mereixen:

·       * Autoimatge falsa, o bé pensant que som els millors o bé, que som els pitjors
·       *   Els prejudicis, idees que s’instal.len en la nostra ment i dificulten la resolució de conflictes
·       *  L’èxit; sovint som esclaus de l’opinió dels altres; així es valora l’èxit
·       *  El consumisme, la persona és més lliure quan menys imprescindibles li resulten les coses
·   * La possessió afectiva; l’amor no és gratuït, l’amor cal treballar-lo, cal que tingui un esforç diari, una preocupació de l’un per l’altre. (això val en les relacions de parella, de pares-fills i de relacions amb els amics)
·       *   L’ordre i les normes en excés (patrons rígids que es converteixen en patològics).
·       * Idees polítiques i religioses
·        * La uniformitat social
·        * Fites impossibles (a nivell personal i social)




La persona per créixer emocionalment no pot ignorar tot això; ha de ser la gran defensora de les seves idees i creences, i ha de saber establir una escala de valors que li permeti ser lliure i tolerant, alhora.
Si aquest camí te l’inicien quan ets petit (dins de la família), tens molt de guanyat i has de felicitar-te per tenir uns pares que no han pensat que ells són imprescindibles per a tu, si no que s’han preocupat per donar-te confiança, afecte, seguretat i t’han ofert la possibilitat de relacionar-te amb diferents grups, fora del grup familiar.
Si ha estat així només et toca conservar-ho i compartir-ho amb els que t’importen.
Si no ha estat així, tens molta feina i no pots pretendre enredar als altres.


MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRÍA

Psicòloga clínica i Logopeda

diumenge, 27 de juliol del 2014


LA IMPORTÀNCIA DE LES PARAULES
Hi ha paraules, que amb el temps, perden protagonisme, per deixar pas a d’altres que venen revestides d’un aire de modernitat i de novetat. El món dels mitjans de  comunicació n’és sovint el responsable; així apareixien paraules amb una façana nova però amb un significat antic i per a tots coneguts.
Una paraula que podria formar part de les grans oblidades és el mot generositat.
En el diccionari té dues entrades 1. Qualitat de generós 2.acte propi d’una persona generosa. Si ens endinsem en l’adjectiu generós/generosa, trobarem: de nobles sentiments, inclinat a donar, a recompensar amb llarguesa.
Està molt clar el que la paraula generositat significa i representa. Ser generós és una de les grans qualitats humanes, i qui la té, està per sobre de la “resta dels mortals”.
Sovint no li donem la importància que té, i senzillament no en parlem de tot el que comporta. Tampoc ho ensenyem als nostres nens i joves; els ensenyem altres coses, com ara “ser feliços”, que ja està bé, però no ens oblidem que part de la nostra felicitat es fonamenta en la generositat envers els altres.
Si hem de parlar d’una de les coses bones que ha portat aquesta crisi, podríem fixar-nos en l’esperit d’ajudar, de donar, de recompensar, que estan mostrant moltes persones anònimes, que veient el panorama de destrucció de llocs de treball, de precarietat en què estan moltes persones i famílies, s’han llençat, sense dubtar-ho, a fer coses per als que ho necessiten.
Són gent que amb poc fan molt i que no només reparteixen coses materials, si no també, faciliten orientació, formació, lleure i estimació.
És aquesta una gran lliçó, que podem ensenyar als nostres joves i implicar-los en projectes de vida diferents, més centrats en les persones i no tant en l’hedonisme personal.
Recuperem la “generositat” i fem-la servir.
L’estiu pot ser un bon moment per a pensar-hi.

MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRIA
Psicòloga clínica i Logopeda

Segueix-nos a facebook

dissabte, 4 de gener del 2014

Retorn a la senzillesa


RETORN A LA SENZILLESA

S’ha acabat l’any, i com cada any, fem una valoració del que finalitza i uns propòsits pel proper.

A cop d’ull podem pensar que la gent ha perdut la il·lusió, no pas per caprici, sinó perquè ho passa malament. No hi ha feina per a tothom, el que treballa ha vist com li reduïen el sou,  els bancs, que per cert,  són als únics que han ajudat les administracions, no deixen anar el diner, els polítics estan més interessats en recaptar votants i escapolir-se de la corrupció que no pas en resoldre  els problemes dels ciutadans…
En fi, que mirat així, és per perdre la il·lusió.


Però malgrat tot, aquesta crisi ens ha permès descobrir la força de la gent: hi ha grups de persones que treballen per als altres, i molts de manera voluntària, recaptant aliment i roba, gestionant els desnonaments; hi ha comunitats de veïns que fan un front comú a la crisi, i paguen la llum del que no la pot pagar; hi ha persones que ofereixen la seva capacitació i formació allà on és més necessària i , “sense cobrar” que dirien els avis; hi ha molts joves que estant tirant projectes endavant com a alternativa a la recerca de feina i fugen de les queixes que els produeix la insatisfacció del moment. I tants i tants d’altres que podríem afegir.
Són temps difícils sí, però sovint la dificultat aguditza l’enginy de les persones.
S’ha acabat la comoditat, estem perdent l’estat del benestar, que tan meravellosament ens van vendre. Però nosaltres hem de continuar vivint i no desesperar-nos.
Pot ser el moment de retornar a la senzillesa i a l’autenticitat.
Bon Nadal.
 
MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRÍA
Psicòloga clínica i Logopeda

www.abora.info