QUÈ ENS PRIVA LA NOSTRA LLIBERTAT?

Per poder aproximar-nos a la felicitat i a la llibertat, hem d’aconseguir una alt nivell d’autonomia, una gran capacitat per afrontar la vida sense deixar-se derrotar per les contingències del moment.

Cada persona ha d’aprofitar tot el que té( estructura física i psíquica) i ha de perdre la por ( a ella mateixa i a la societat). Només així podrà desenvolupar les seves capacitats amb independència i llibertat i podrà prendre decisions en funció dels seus propis criteris i no dels que manipulen uns pocs.

Però per dur a terme aquesta tasca és imprescindible superar un conjunt d’elements que a vegades no se’ls dóna la importància que mereixen:

·       * Autoimatge falsa, o bé pensant que som els millors o bé, que som els pitjors

·       *   Els prejudicis, idees que s’instal.len en la nostra ment i dificulten la resolució de conflictes

·       *  L’èxit; sovint som esclaus de l’opinió dels altres; així es valora l’èxit

·       *  El consumisme, la persona és més lliure quan menys imprescindibles li resulten les coses

·   * La possessió afectiva; l’amor no és gratuït, l’amor cal treballar-lo, cal que tingui un esforç diari, una preocupació de l’un per l’altre. (això val en les relacions de parella, de pares-fills i de relacions amb els amics)

·       *   L’ordre i les normes en excés (patrons rígids que es converteixen en patològics).

·       * Idees polítiques i religioses

·        * La uniformitat social

·        * Fites impossibles (a nivell personal i social)

La persona per créixer emocionalment no pot ignorar tot això; ha de ser la gran defensora de les seves idees i creences, i ha de saber establir una escala de valors que li permeti ser lliure i tolerant, alhora.

Si aquest camí te l’inicien quan ets petit (dins de la família), tens molt de guanyat i has de felicitar-te per tenir uns pares que no han pensat que ells són imprescindibles per a tu, si no que s’han preocupat per donar-te confiança, afecte, seguretat i t’han ofert la possibilitat de relacionar-te amb diferents grups, fora del grup familiar.

Si ha estat així només et toca conservar-ho i compartir-ho amb els que t’importen.

Si no ha estat així, tens molta feina i no pots pretendre enredar als altres.

MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRÍA

Psicòloga clínica i Logopeda