QUÈ ENS PRIVA
LA NOSTRA LLIBERTAT?
Per poder aproximar-nos a la felicitat i a la
llibertat, hem d’aconseguir una alt nivell d’autonomia, una gran capacitat per
afrontar la vida sense deixar-se derrotar per les contingències del moment.
Cada persona ha d’aprofitar tot el que té( estructura
física i psíquica) i ha de perdre la por ( a ella mateixa i a la societat).
Només així podrà desenvolupar les seves capacitats amb independència i
llibertat i podrà prendre decisions en funció dels seus propis criteris i no
dels que manipulen uns pocs.
Però per dur a terme aquesta tasca és imprescindible
superar un conjunt d’elements que a vegades no se’ls dóna la importància que
mereixen:
· * Autoimatge falsa, o bé pensant que som els millors o bé, que
som els pitjors
· * Els prejudicis, idees que s’instal.len en la nostra ment i
dificulten la resolució de conflictes
· * L’èxit; sovint som esclaus de l’opinió dels altres; així es
valora l’èxit
· * El consumisme, la persona és més lliure quan menys
imprescindibles li resulten les coses
· * La possessió afectiva; l’amor no és gratuït, l’amor cal
treballar-lo, cal que tingui un esforç diari, una preocupació de l’un per
l’altre. (això val en les relacions de parella, de pares-fills i de relacions
amb els amics)
· * L’ordre i les normes en excés (patrons rígids que es
converteixen en patològics).
· *
Idees polítiques i religioses
· * La uniformitat social
· * Fites impossibles (a nivell personal i social)
La persona per créixer emocionalment no pot ignorar
tot això; ha de ser la gran defensora de les seves idees i creences, i ha de
saber establir una escala de valors que li permeti ser lliure i tolerant,
alhora.
Si aquest camí te l’inicien quan ets petit (dins de la
família), tens molt de guanyat i has de felicitar-te per tenir uns pares que no
han pensat que ells són imprescindibles per a tu, si no que s’han preocupat per
donar-te confiança, afecte, seguretat i t’han ofert la possibilitat de
relacionar-te amb diferents grups, fora del grup familiar.
Si ha estat així només et toca conservar-ho i
compartir-ho amb els que t’importen.
Si no ha estat així, tens molta feina i no pots
pretendre enredar als altres.
MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRÍA
Psicòloga clínica i Logopeda
