NO S’ÉS  FELIÇ PER  CASUALITAT: ENS HO HEM DE TREBALLAR

El fet de tenir una vida dinàmica i variada, en el sentit de fer activitats que ens interessen, en la que aprenem cada dia alguna cosa nova, i ens sentim protagonistes de les nostres vides, afavoreix la plasticitat i dinamisme del cervell alhora que ens encamina cap a la felicitat.

Si adoptem una actitud passiva, no ens movem físicament, no reflexionem, ni ens preguntem el perquè passen les coses o perquè una persona actua d’una manera o d’una altra, no tenim esperit crític i ens creiem tot el que ens diuen els mitjans de comunicació i tot  allò que córrer per les xarxes socials,…si fem tot això, el nostre cervell s’acomoda i cada vegada ens costa més reaccionar. Tenim la sensació que no controlem la nostra vida, que la rutina diària i els altres decideixen per nosaltres, i la vida se’ns escola sense adonar-nos-en.

A partir d’aquí hem entrat en la foscor, estem inactius, tenim el cervell embotat, l’autoestima per terra i cada cop tolerem menys la frustració i les nostres emocions són del tot negatives.

Però tot això ho podem canviar només introduint exercici físic per a gaudir ( no extenuant, com fan alguns avui dia que es passen el dia obsessionats per cremar calories i fan tandes maratonianes només per impressionar als altres de les marques aconseguides); també hem d’introduir activitat mental “high tech”. El nostre cervell necessita reptes, objectius, noves i constants motivacions; el nostre cervell està dissenyat per a utilitzar-lo i per a utilitzar-lo bé. No ens conformem amb el que ens donen, i com deia un paleontòleg americà, girem-ho tot al revés per a poder veure altres perspectives.

La passivitat atrofia el cervell, ens canvia l’estat d’ànim, ens fa tornar rondinaires perquè només mirem el nostre melic, ens torna poc tolerants i ens fa malalts, a vegades físics, però el que és més preocupant, malalts psicològics. El preu a la inactivitat és massa alt.

És veritat, que sovint no és tan senzill com sembla; hi ha persones que han patit grans tragèdies i per tant, han gaudit menys que altres que han tingut una vida més planera.

Però inclús davant de l’adversitat, és important activar-nos i no tancar-nos en les desgràcies, per què si vas mirant “qui no té un all té una ceba”.

Ànim i comencem a modelar la nostra vida, ara pot ser un bon moment per fer-ho.

Sigueu feliços!!!

MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRÍA, Psicòloga clínica i Logopeda

QUÈ ENS PRIVA LA NOSTRA LLIBERTAT?

Per poder aproximar-nos a la felicitat i a la llibertat, hem d’aconseguir una alt nivell d’autonomia, una gran capacitat per afrontar la vida sense deixar-se derrotar per les contingències del moment.

Cada persona ha d’aprofitar tot el que té( estructura física i psíquica) i ha de perdre la por ( a ella mateixa i a la societat). Només així podrà desenvolupar les seves capacitats amb independència i llibertat i podrà prendre decisions en funció dels seus propis criteris i no dels que manipulen uns pocs.

Però per dur a terme aquesta tasca és imprescindible superar un conjunt d’elements que a vegades no se’ls dóna la importància que mereixen:

·       * Autoimatge falsa, o bé pensant que som els millors o bé, que som els pitjors

·       *   Els prejudicis, idees que s’instal.len en la nostra ment i dificulten la resolució de conflictes

·       *  L’èxit; sovint som esclaus de l’opinió dels altres; així es valora l’èxit

·       *  El consumisme, la persona és més lliure quan menys imprescindibles li resulten les coses

·   * La possessió afectiva; l’amor no és gratuït, l’amor cal treballar-lo, cal que tingui un esforç diari, una preocupació de l’un per l’altre. (això val en les relacions de parella, de pares-fills i de relacions amb els amics)

·       *   L’ordre i les normes en excés (patrons rígids que es converteixen en patològics).

·       * Idees polítiques i religioses

·        * La uniformitat social

·        * Fites impossibles (a nivell personal i social)

La persona per créixer emocionalment no pot ignorar tot això; ha de ser la gran defensora de les seves idees i creences, i ha de saber establir una escala de valors que li permeti ser lliure i tolerant, alhora.

Si aquest camí te l’inicien quan ets petit (dins de la família), tens molt de guanyat i has de felicitar-te per tenir uns pares que no han pensat que ells són imprescindibles per a tu, si no que s’han preocupat per donar-te confiança, afecte, seguretat i t’han ofert la possibilitat de relacionar-te amb diferents grups, fora del grup familiar.

Si ha estat així només et toca conservar-ho i compartir-ho amb els que t’importen.

Si no ha estat així, tens molta feina i no pots pretendre enredar als altres.

MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRÍA

Psicòloga clínica i Logopeda

LA IMPORTÀNCIA DE LES PARAULES

Hi ha paraules, que amb el temps, perden protagonisme, per deixar pas a d’altres que venen revestides d’un aire de modernitat i de novetat. El món dels mitjans de  comunicació n’és sovint el responsable; així apareixien paraules amb una façana nova però amb un significat antic i per a tots coneguts.

Una paraula que podria formar part de les grans oblidades és el mot generositat.

En el diccionari té dues entrades 1. Qualitat de generós 2.acte propi d’una persona generosa. Si ens endinsem en l’adjectiu generós/generosa, trobarem: de nobles sentiments, inclinat a donar, a recompensar amb llarguesa.

Està molt clar el que la paraula generositat significa i representa. Ser generós és una de les grans qualitats humanes, i qui la té, està per sobre de la “resta dels mortals”.

Sovint no li donem la importància que té, i senzillament no en parlem de tot el que comporta. Tampoc ho ensenyem als nostres nens i joves; els ensenyem altres coses, com ara “ser feliços”, que ja està bé, però no ens oblidem que part de la nostra felicitat es fonamenta en la generositat envers els altres.

Si hem de parlar d’una de les coses bones que ha portat aquesta crisi, podríem fixar-nos en l’esperit d’ajudar, de donar, de recompensar, que estan mostrant moltes persones anònimes, que veient el panorama de destrucció de llocs de treball, de precarietat en què estan moltes persones i famílies, s’han llençat, sense dubtar-ho, a fer coses per als que ho necessiten.

Són gent que amb poc fan molt i que no només reparteixen coses materials, si no també, faciliten orientació, formació, lleure i estimació.

És aquesta una gran lliçó, que podem ensenyar als nostres joves i implicar-los en projectes de vida diferents, més centrats en les persones i no tant en l’hedonisme personal.

Recuperem la “generositat” i fem-la servir.

L’estiu pot ser un bon moment per a pensar-hi.

MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRIA

Psicòloga clínica i Logopeda

Segueix-nos a facebook

Retorn a la senzillesa

RETORN A LA SENZILLESA

S’ha acabat l’any, i com cada any, fem una valoració del que finalitza i uns propòsits pel proper.

A cop d’ull podem pensar que la gent ha perdut la il·lusió, no pas per caprici, sinó perquè ho passa malament. No hi ha feina per a tothom, el que treballa ha vist com li reduïen el sou,  els bancs, que per cert,  són als únics que han ajudat les administracions, no deixen anar el diner, els polítics estan més interessats en recaptar votants i escapolir-se de la corrupció que no pas en resoldre  els problemes dels ciutadans…

En fi, que mirat així, és per perdre la il·lusió.

Però malgrat tot, aquesta crisi ens ha permès descobrir la força de la gent: hi ha grups de persones que treballen per als altres, i molts de manera voluntària, recaptant aliment i roba, gestionant els desnonaments; hi ha comunitats de veïns que fan un front comú a la crisi, i paguen la llum del que no la pot pagar; hi ha persones que ofereixen la seva capacitació i formació allà on és més necessària i , “sense cobrar” que dirien els avis; hi ha molts joves que estant tirant projectes endavant com a alternativa a la recerca de feina i fugen de les queixes que els produeix la insatisfacció del moment. I tants i tants d’altres que podríem afegir.

Són temps difícils sí, però sovint la dificultat aguditza l’enginy de les persones.

S’ha acabat la comoditat, estem perdent l’estat del benestar, que tan meravellosament ens van vendre. Però nosaltres hem de continuar vivint i no desesperar-nos.

Pot ser el moment de retornar a la senzillesa i a l’autenticitat.

Bon Nadal.

 

MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRÍA

Psicòloga clínica i Logopeda

www.abora.info

Centre de Psicologia i Logopèdia

COMENCEM EL CURS!!!

DESPRÉS D'UN ESTIU INTENS, ENS POSEM A LA FEINA....

El dilluns dia 16 de setembre tornem al nostre horari habitual (de dilluns a divendres de 16h a 20h) i us oferim:

* PSICOLOGIA CLÍNICA(avaluacions diagnòstiques-teràpies)

ADULTS (trastorns de l'estat d'ànim, desordres d'alimentació, ansietat, trastorns de personalitat, problemes de parella)

INFANTS ADOLESCENTS  dificultats d'aprenentatge, trastorns de comunicació, dèficit d'atenció i hiperactivitat, problemes de conducta, trastons d'espectre autista...

*LOGOPÈDIA  Tractament de trastorns del llenguatge i de la parla, orgànics i funcionals: reeducació de la veu (disfonies), millora de la parla (disàrties), rehabilitació de les afàssies, tractament de les dislèxies.

* PSICOLOGIA JURÍDICA  Peritatges judicials psicològics per als Tribunals de Justícia.

ACTIVITATS A PARTIR DE L'OCTUBRE

TALLER PER A PARES DE NENS AMB DIFICULTATS D'APRENENTATGE

TALLER PER A PARES D'ADOLESCENTS

CURS D'INTEL.LIGÈNCIA EMOCIONAL

CURS D'ACTIVACIÓ CEREBRAL I ENTRENAMENT DE LA MEMÒRIA

PER A QUALSEVOL CONSULTA ADRECEU-VOS AL CENTRE:

c.de l'Estrella, 128, esc.B 1r 2a   

937 254 672

www.abora.info

info@abora.info

GELOS PATOLÒGICS

Paradoxalment, els gelos estan basats en l’amor, i el motiu de la seva existència és posseir la persona estimada i al mateix temps eliminar al rival. Es tracta d’una relació triangular. Direm que la gelosia és dins de la normalitat, quan hi ha una manca d’afecte real degut a l’existència d’una tercera  persona.

Hi ha però un altre tipus de gelosia, la gelosia patològica. Aquí no existeix rival, però la persona experimenta una por important a la infidelitat, la qual va creixent mitjançant sospites, fins que és víctima d’errors de judici i s’arriba a convèncer de què és enganyada per la parella. 

Llavors comença el control excessiu de la conducta de l’altre; vigilen d’una manera obsessiva tots els moviments de la parella (els persegueixen, revisen les trucades, missatges o whatsapps, interroguen als fills, si n’hi ha, observen amb qui es relacionen, els  truquen constantment al mòbil, revisen tots els diners que gasten i busquen justificants…).

Al mateix temps apareix, en la persona “gelosa”, depressió (com una anticipació per la pèrdua), ansietat, sentiments de ràbia i d’irritació.

Totes aquestes expressions intenses, com les manifestacions de control, són poderosos anestèsics de l’interès sexual i un factor de risc per a la ruptura de la relació.

Són indicadors també del potencial de letalitat, ja que poden implicar agressions físiques i inclús l’homicidi.

És important doncs, que sapiguem identificar la gelosia patològica a temps, i donar ajuda psicològica, el més aviat possible, a la persona que l’experimenta, perquè estem davant d’una persona amb una baixa autoestima, amb importants complexos d’inferioritat, amb un alt nivell de frustracions i amb uns valors culturals equivocats.

MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRÍA

Psicòloga clínica i Logopeda

responsable de centre de psicologia i logopèdia ABORA i

coordinadora psicopedagògica del CS Jaume Viladoms

LA DIVERSITAT A L’ESCOLA (TRASTORNS D'ESPECTRE AUTISTA)

TRASTORNS D’ESPECTRE AUTISTA

Els Trastorns d’espectre Autista  (TEA), que també es poden dir , Trastorns Generalitzats del Desenvolupament (TGD), es caracteritzen per una gran dificultat de relació social, per problemes de llenguatge , per una important rigidesa mental i per una tendència a presentar conductes repetitives.

El ventall de possibilitats és gran: podem tenir disfuncions lleus en els quals el nen és capaç de comprendre allò que té i inclús passar desapercebut per aquells que no el coneixen, fins a problemes greus on la interacció social està totalment bloquejada i que hauran d’ésser escolaritzats a l’escola especial.

Dins del grup de trastorns d’espectre autista, hi ha la Síndrome d’Asperger, i és, probablement, l’ únic trastorn que ens trobarem dins l’escola ordinària; els nens/joves que la pateixen tenen:

* nivell d’intel·ligència dins la normalitat i fins i tot superior.

* no hi ha retard en llenguatge, però presenten problemes de comprensió en el sentit que no saben llegir entre línies, no entenen les bromes ni el llenguatge figurat ( si tu li dius “si pogués t’escanyaria” ell estarà esperant en quin moment l’escanyaràs).

Tenen patrons de llenguatge poc comuns: fan observacions irrellevants, parlen de manera pedant, utilitzen una entonació estranya, parlen durant molta estona del mateix tema, els costa escoltar als altres…

* Tot i que socialment són maldestres, tenen desig de tenir amics (a diferència dels autistes) i sovint se senten frustrats davant de les seves dificultats socials ja que els costa comprendre les intencions dels altres. No tenen consciència dels sentiments dels que els envolten. Són ingenus i poden donar respostes emotives infantils.

* Necessiten una rutina, saber que tot estarà al lloc de sempre i que passarà igual que sempre. Els canvis els alteren moltíssim.

* Presenten actituds perfeccionistes extremes que els porten a ser lents en l’execució de les tasques

* Sensibles als sorolls forts, llums i olors.

* Dificultats motrius i de coordinació.

* Memòria excel·lent per als detalls.

* Dificultat per a organitzar i planificar.

Què podem fer des de l’escola

Aquests nens/joves  degut a la seva gran capacitat de memòria, al seu vocabulari tan ric, a la facilitat per a la mecànica lectora i als seus interessos en determinats camps (sobretot ciències de la naturalesa i tecnologia) no presentaran grans dificultats acadèmiques. Cal però tenir en compte, que  malgrat la seva facilitat pel càlcul mental, tenen dificultats a l’hora de fer operacions sobre el paper  i a l’hora de resoldre problemes (poca capacitat d’abstracció). Tindran problemes a educació física i a educació visual i plàstica, degut a les dificultats de coordinació i psicomotricitat. Les dificultats vindran pels procediments, no tant com pels continguts.

* cal estructurar la seva vida al centre: primer de tot ubicar-lo i ensenyar-lo a moure’s per l’espai; establir rutines que li donin seguretat.  Davant d’un canvi, és necessari anticipar-se i preparar mentalment al nen/jove. Agendes i calendaris de planificació li seran molt útils.

* és necessari un suport individual per part del tutor/a; aquest/a s’ha de convertir en el seu referent davant de qualsevol problema que tingui (és bo dir-li on pot trobar el tutor/a quan es trobi “apurat”).

* informar a tot el professorat i al personal no docent que tindrà contacte amb ell de les característiques del trastorn, de tot allò amb que es poden trobar i donar-los pautes orientatives d’actuació.

* situar-lo prop de la taula del professor per evitar la dispersió.

* buscar dins el grup-classe un alumne/a tutor que s’assegui amb ell i que es pugui responsabilitzar de donar-li un cop de mà i serveixi d’enllaç amb el tutor/a.

* ensenyar-li explícitament normes bàsiques de relació: mirar als ulls quan parla, no envair l’espai interpersonal, no interrompre, respectar els interessos dels altres i ser flexible. Explicar i analitzar les bromes, la ironia i el doble sentit.

* com que aquests nens/joves poden passar per “rarets” i per evitar que es converteixen en el blanc de les burles dels companys, caldrà parlar-ho amb la resta de la classe (la presència o no de l’interessat dependrà de les característiques de cada alumne).

* el material visual li és més fàcil de comprendre; quan hi hagi conceptes abstractes, serà de gran utilitat.

  

* degut al seu perfeccionisme pot ser molt lent a l’hora de fer la feina; és bo negociar amb ell un temps determinat per a realitzar-les o bé oferir-li acabar-les a casa. Caldrà fer-ho també, en els exàmens.

* respectar moments de joc/activitat en solitari, però animar-lo també, a què participi en jocs/activitats de grup.

* permetre-li parlar dels seus interessos, però limitant-li el temps d’exposició, i animar als companys que també parlin dels seus.

* davant un conflicte és important que l’adult analitzi la situació conjuntament amb el nen/jove i proposar vàries vies de solució i que pugui escollir la més adequada.

Tècniques de relaxació senzilles, ús dels seus objectes preferits i respectar alguns moments d’aïllament, poden ser útils en moments de conflicte.

MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRÍA

responsable del centre de psicologia i logopèdia ABORA i

coordinadora psicopedagògica del CS JAUME VILADOMS

www.abora.info
segueix-nos a facebook