dimecres, 24 d’abril del 2013

LA TEMUDA ADOLESCÈNCIA




Molt s’ha escrit sobre l’adolescència  dient que és una etapa de trànsit problemàtica;

però la majoria d’històries “terrorífiques” que s’expliquen,no són del tot certes. Hem

d’acceptar que adolescència no és sinònim d’indecència; que el grup d’amics no té per

què ser perjudicial; que els pares sempre tenen influència en els seus fills, també en els

adolescents; i que els adolescents necessiten regles.

Per tal de tenir una adequada relació amb un adolescent i proporcionar-li l’ajuda

real que pot necessitar, el primer pas és conèixer les característiques d’aquesta

etapa. A nivell general comentar que en aquest periode es produeixen tres grans

canvis: Biofisiològic, canvis corporals que els permeten adquirir les funcions sexuals

pròpies dels adults, que impliquen una vivència diferent del seu cos i de la seva

sexualitat, i que poden comportar dificultats d’acceptació de la nova imatge. Cognitiu, a

partir dels onze i dotze anys emergeix una nova organització intel.lectual, deixen de fer

servir estratègies d’assaig-error,per entrar a l’estadi del pensament formal utilitzant el

raonament deductiu i fent servir altres operacions lògiques (combinatòries, proporcions,

nocions d’equilibri mecànic, probabilitats...). Social, es consolida la identitat personal i

social. En l’àmbit individual  es desenvolupen l’autoconcepte (coneixement que té de le

seves capacitats cognitives) i l’autoestima (valoració que fa de si mateix en funció de

les aspiracions i dels èxits aconseguits). En l’àmbit social, ha de modular el

comportament d’acord a les exigències del context social; hi ha una desvinculació dels

pares i al mateix temps una gran vinculació al grup d’amics. Les relacions d’amistat són

molt importants.

L’adolescència no es dóna sempre per igual en tots els nois i noies; hi ha joves que

evolucionen més tard que altres, uns que no maduren mai i altres que són “vells

prematurs”. De totes maneres es poden establir diferents fases en aquest procés

evolutiu: d’11 a 12 anys: coincideix amb la pubertat, hi ha un canvi físic notable. La

manca d’informació produeix molta angoixa, per tant des de casa cal anticipar-se a

aquest canvi perquè sàpiguen que els ve a sobre. En aquesta fase estan irritables amb

els pares i amb els germans, critiquen i volen canviar les normes de convivència, hi ha

signes d’independència (més psíquica que física), i fugen del que és infantil però a

vegades es comporten com nens. dels 13 als 14 anys: és un període d’anàlisi interior

que els opmple d’angoixa i inseguretat; necessiten desmitificar als adults i apareix la

crítica-escarni-burla cap a ells. Tot és a “vida o mort”. S’integren en grup mixte. Alguns

no superen l’etapa i es refugien en bandes o tribus i depenen d’elles fins molts anys

després.dels 15 als 16 anys: etapa crítica. Deixa de ser part del grup i ha de definir-se

com a personalitat única; ara comença a desenvolupar les habilitats de confrontament i

assumir responsabilitats. La relació amb l’altre sexe és el centre de tot. Des de casa s’ha

d’aconsellar no arraconar als amics centrant-se massa en la parella per què pot ser

negatiu per a la seva maduresa.dels 17 als 21anys: es coneix com la

postadolescència; és un període de trànsit on al jove se li donen privilegis d’adult

(conduir, votar...) però encare se’l priva d’altres perquè depèn econòmicament dels

pares i necessita acabar la seva formació professional. El perill d’aquesta etapa està en

la sobreprotecció de la família perquè no marxin de casa, i el moment d’independència

es va allargant desmesuradament, fins a tenir fills de 30 anys convivint amb els pares.

MONTSERRAT SÀNCHEZ ECHEVERRÍA
Psicòloga  clínica i Logopeda

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada