La manera d’educar i les actituds dels pares, tenen molt a
veure en la manera de ser i de comportar-se dels nens. Exposarem alguns dels estils educatius familiars que generen problemes d’adaptació en els fills:
Preparació exclusiva per a l’èxit: es
basa en la competitivitat; els pares volen que els seus fills
aprenguin el major nombre
d’habilitats i que hi destaquin. Són els nens que fan
música, pintura, esport,teatre...Aquest tipus d’educació té molt en compte els
resultats, dóna molta importància a l’èxit i ensenya als nens a valorar-se pel que
aconsegueixen. Llavors quan un nen no arriba a la fita que s’ha proposat o bé que li han imposat
els altres, se sent fracassat. Aquesta necessitat de ser perfecte porta dificultats per
adaptar-se a la realitat.
Indiferència:
els pares no s’interessen pels seus fills. Aquest estil educatiu sembla impossible que existeixi en la nostra societat,
però sovint està força camuflat darrera de les obligacions laborals. Són aquells pares que
treballen moltes hores i que quan arriben a casa només pensen com de cansats estan i no
volen que els fills els molestin. Estan transmetent als nanos que són un obstacle
per a la seva realització professional i el nen rep aquest missatge com que no
mereix ser estimat.
Sobreprotecció:
són els pares que resolen les dificultats que tenen els fills, pensen que han d’eliminar qualsevol situació que pugui ser
frustrant o dolorosa; no se’ls ensenya a valdre’s per ells mateixos i es priva als fills que
provin els seus límits, que s’arrisquin i que aprenguin a traginar les seves
frustracions. El missatge que envien els pares és que no els veuen preparats per afrontar la vida.
CONSELLS: tenir cura amb el llenguatge que fer servir amb
els nostres fills; acceptar-los tal com som; establir normes de
conducta clares, definides, negociables i no arbitràries; prendre seriosament les
necessitats i els desitjos del nen; estar emocionalment estables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada