El perquè, està en la
inseguretat personal; començar alguna cosa nova sempre implica un risc; les
persones que dubten o infravaloren les seves capacitats tenen por al fracàs i
abans d’assumir-lo, prefereixen retirar-se, busquen la sortida més fàcil i s’instal·len
en allò que els hi és còmode, conegut i que dominen.
És important que
l’ambient on es creix eduqui en l’optimisme i en la capacitat de superació; no
sempre tot surt bé, i cal aprofitar els fracassos per aprendre i millorar. Els
pares han d’estar atents, recolzar, animar, manifestar entusiasme, no
convertir-se en uns “xafa guitarres” indiferents, que només valoren allò que
han aconseguit ells/es i són incapaços de veure que hi ha molts camins per
arribar al mateix lloc.
Per a resoldre aquest
comportament cal superar les pors i afrontar els problemes. Algunes persones
podran fer-ho soles, traçant objectius realistes, fixant-se fites a curt
termini i no posant el llistó massa alt, podran, inclús, relativitzar les
derrotes i assumir els riscos. Altres però els resultarà impossible desfer-se
de les pors; en aquests casos s’ha de ser valent i demanar ajuda a un
professional, ell/a sabrà donar-li estratègies per a superar experiències
negatives del passat i mirar amb optimisme el futur.
Montserrat
Sánchez Echeverría
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada