dimarts, 5 de febrer del 2013

PER QUÈ MAI ACABO ALLÒ QUE COMENÇO?



Hi ha persones que tenen dificultat per acabar allò que comencen; rebutgen tot allò que representa un comprimís i ho arriben a convertir en una pràctica diària. Aquesta manera d’actuar passa en qualsevol aspecte de la seva vida: deixar de banda determinades tasques laborals, abandonar una afició, deixar una relació…
El perquè, està en la inseguretat personal; començar alguna cosa nova sempre implica un risc; les persones que dubten o infravaloren les seves capacitats tenen por al fracàs i abans d’assumir-lo, prefereixen retirar-se, busquen la sortida més fàcil i s’instal·len en allò que els hi és còmode, conegut i que dominen.
És important que l’ambient on es creix eduqui en l’optimisme i en la capacitat de superació; no sempre tot surt bé, i cal aprofitar els fracassos per aprendre i millorar. Els pares han d’estar atents, recolzar, animar, manifestar entusiasme, no convertir-se en uns “xafa guitarres” indiferents, que només valoren allò que han aconseguit ells/es i són incapaços de veure que hi ha molts camins per arribar al mateix lloc.
Per a resoldre aquest comportament cal superar les pors i afrontar els problemes. Algunes persones podran fer-ho soles, traçant objectius realistes, fixant-se fites a curt termini i no posant el llistó massa alt, podran, inclús, relativitzar les derrotes i assumir els riscos. Altres però els resultarà impossible desfer-se de les pors; en aquests casos s’ha de ser valent i demanar ajuda a un professional, ell/a sabrà donar-li estratègies per a superar experiències negatives del passat i mirar amb optimisme el futur.


Montserrat Sánchez Echeverría
Psicòloga Clínica i Logopeda
www.abora.info

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada