S’utilitza la paraula screenagers per a definir aquells nois i noies, entre 10 i 20 anys, que passen hores davant de
pantalles de tot tipus: receptors de TV, ordinadors, mòbils, consoles…Són
fills de la revolució digital, reben una hiperestimulació constant i amb una gran rapidesa; estan acostumats a rebre
respostes ràpides, quasi immediates, als estímuls. Per això, davant
d’activitats que requereixen una altra cadència de temps, s’avorreixen
desmesuradament. Els educadors estan detectant que tenir els alumnes
asseguts durant mitja hora llegint, és una tasca difícil de dur a terme avui en
dia a la classe. Sembla que els costa
molt concentrar-se i estar atents.
Als Estats Units, aquesta “dependència de
les pantalles” està molt més estesa que el nostre país, i al Japó ha
desencadenat en la síndrome d’Hikikomori, per el qual els adolescents estan
tancats a la seva habitació durant mesos, inclús anys, trencant el contacte amb
l’entorn.
A casa nostra no s’ha arribat a aquests
extrems, però ja s’està parlant de “l’habitació
adolescent com a centre de poder”. Molts dels nostres nois i noies,
disposen, a la seva habitació, de tots els aparells i tecnologies per a estar connectats
. Els excessos vindran donats per la
voracitat que presenti el nano i per la permissivitat i la ignorància dels
pares.
És un tema molt complex on tots hi estem
implicats, adolescents, pares, educadors, professionals de la salut,
institucions, indústries de la comunicació i la informació…Per això és fonamental,
que els adults sapiguem donar als nostres joves oci alternatiu, que els acostem
al bon cinema i a lectura, que analitzem conjuntament la publicitat, que veiem
videoclips amb ells i els ensenyem a valorar quin tipus de món hi ha darrera de
la música tecno, house, rap, dance.., que els hi racionalitzem els temps
d’estudi, d’esport, d’activitats amb els amics, que els fem veure que el mòbil
es renova al ritme que imposa Apple, Nokia, Samsung…
Algú pot pensar que tot plegat és una
tasca feixuga i difícil de dur a terme. Però és el repte que ens toca viure i
val la pena fer-ho per ells.
MONTSERRAT SÁNCHEZ
ECHEVERRÍA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada