SER POSITIU DAVANT LA INCERTESA

Aquest virus, que ronda lliurament i sense cap mena de vergonya, per tot arreu, que  ha obligat a confinar-nos, que ens ha produït pèrdues de familiars i d’amics, que ens ha portat acomiadaments laborals i ens ha limitat la relació amb els altres,  que, en definitiva, ens  produeix un patiment extens i intens,….aquest virus que ha fet que el 2020 sigui un any atípic,…  no ens deixarà tan fàcilment. Aquest virus està deixant empremta, i el que és pitjor, està minant el nostre estat d’ànim.

Des del primer confinament molts consells s’han donat i moltes activitats s’han proposat. Cada un de nosaltres ha anat encaixant com ha pogut la situació i s’ha embolcallat amb la dita “ens en sortirem, tot anirà bé” pensant que aviat veuríem el final. Però el camí està sent llarg; estem cansats de les restriccions, enfastiguejats de la gestió dels polítics, esparverats de l’actuació irresponsable de molts. Estem perdent l’humor, i el més preocupant, ens sentim vulnerables davant d’una incertesa que la majoria  no havíem viscut mai.

Les pèrdues que molts de nosaltres hem patit són inqüestionables, doloroses i trigarem temps  a encaixar-les. Però també és cert, que hi ha un gran nombre de persones que han caigut en el victimisme i s’estan queixant constantment de les mesures que hem de seguir. Que volen continuar fent allò que fèiem encara que la situació no ho permet, que rondinen i fan mala cara, que intenten saltar-se les recomanacions, i que no solament posen en perill als altres i a ells mateixos, sinó que estan “contaminant i enverinant” l’ànim de la gent, qüestionat allò que no és qüestionable (reducció de la mobilitat).

Per tot plegat, és important buscar positivisme davant els nous hàbits:

·       Acceptem la situació, pensem en el pla B

·       Gaudim dels moments senzills

·       Ajudem als que estan pitjor que nosaltres. Els que estem bé, som el motor dels que no ho estan

·       Recuperem aficions que podem fer a casa

·       Aprofitem per aprendre

·       Escoltem als que tenim a prop, mai havíem tingut tan temps per compartir

·       No fem plans ni a mig ni a llarg termini, vivim el dia a dia

·       I...reflexionem sobre el que deia l’Anna Frank   “ Creu-me, quan portes un any i mig tancada, hi ha dies que no pots més...tanmateix no puc deixar que se’m noti, perquè imagina’t que tots comencéssim a lamentar-nos”

PER UN NADAL DIFERENT  (desembre 2020)   

Montserrat Sánchez Echeverría

Psicòloga i Logopeda                                                                         

NO S’ÉS  FELIÇ PER  CASUALITAT: ENS HO HEM DE TREBALLAR

El fet de tenir una vida dinàmica i variada, en el sentit de fer activitats que ens interessen, en la que aprenem cada dia alguna cosa nova, i ens sentim protagonistes de les nostres vides, afavoreix la plasticitat i dinamisme del cervell alhora que ens encamina cap a la felicitat.

Si adoptem una actitud passiva, no ens movem físicament, no reflexionem, ni ens preguntem el perquè passen les coses o perquè una persona actua d’una manera o d’una altra, no tenim esperit crític i ens creiem tot el que ens diuen els mitjans de comunicació i tot  allò que córrer per les xarxes socials,…si fem tot això, el nostre cervell s’acomoda i cada vegada ens costa més reaccionar. Tenim la sensació que no controlem la nostra vida, que la rutina diària i els altres decideixen per nosaltres, i la vida se’ns escola sense adonar-nos-en.

A partir d’aquí hem entrat en la foscor, estem inactius, tenim el cervell embotat, l’autoestima per terra i cada cop tolerem menys la frustració i les nostres emocions són del tot negatives.

Però tot això ho podem canviar només introduint exercici físic per a gaudir ( no extenuant, com fan alguns avui dia que es passen el dia obsessionats per cremar calories i fan tandes maratonianes només per impressionar als altres de les marques aconseguides); també hem d’introduir activitat mental “high tech”. El nostre cervell necessita reptes, objectius, noves i constants motivacions; el nostre cervell està dissenyat per a utilitzar-lo i per a utilitzar-lo bé. No ens conformem amb el que ens donen, i com deia un paleontòleg americà, girem-ho tot al revés per a poder veure altres perspectives.

La passivitat atrofia el cervell, ens canvia l’estat d’ànim, ens fa tornar rondinaires perquè només mirem el nostre melic, ens torna poc tolerants i ens fa malalts, a vegades físics, però el que és més preocupant, malalts psicològics. El preu a la inactivitat és massa alt.

És veritat, que sovint no és tan senzill com sembla; hi ha persones que han patit grans tragèdies i per tant, han gaudit menys que altres que han tingut una vida més planera.

Però inclús davant de l’adversitat, és important activar-nos i no tancar-nos en les desgràcies, per què si vas mirant “qui no té un all té una ceba”.

Ànim i comencem a modelar la nostra vida, ara pot ser un bon moment per fer-ho.

Sigueu feliços!!!

MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRÍA, Psicòloga clínica i Logopeda

QUÈ ENS PRIVA LA NOSTRA LLIBERTAT?

Per poder aproximar-nos a la felicitat i a la llibertat, hem d’aconseguir una alt nivell d’autonomia, una gran capacitat per afrontar la vida sense deixar-se derrotar per les contingències del moment.

Cada persona ha d’aprofitar tot el que té( estructura física i psíquica) i ha de perdre la por ( a ella mateixa i a la societat). Només així podrà desenvolupar les seves capacitats amb independència i llibertat i podrà prendre decisions en funció dels seus propis criteris i no dels que manipulen uns pocs.

Però per dur a terme aquesta tasca és imprescindible superar un conjunt d’elements que a vegades no se’ls dóna la importància que mereixen:

·       * Autoimatge falsa, o bé pensant que som els millors o bé, que som els pitjors

·       *   Els prejudicis, idees que s’instal.len en la nostra ment i dificulten la resolució de conflictes

·       *  L’èxit; sovint som esclaus de l’opinió dels altres; així es valora l’èxit

·       *  El consumisme, la persona és més lliure quan menys imprescindibles li resulten les coses

·   * La possessió afectiva; l’amor no és gratuït, l’amor cal treballar-lo, cal que tingui un esforç diari, una preocupació de l’un per l’altre. (això val en les relacions de parella, de pares-fills i de relacions amb els amics)

·       *   L’ordre i les normes en excés (patrons rígids que es converteixen en patològics).

·       * Idees polítiques i religioses

·        * La uniformitat social

·        * Fites impossibles (a nivell personal i social)

La persona per créixer emocionalment no pot ignorar tot això; ha de ser la gran defensora de les seves idees i creences, i ha de saber establir una escala de valors que li permeti ser lliure i tolerant, alhora.

Si aquest camí te l’inicien quan ets petit (dins de la família), tens molt de guanyat i has de felicitar-te per tenir uns pares que no han pensat que ells són imprescindibles per a tu, si no que s’han preocupat per donar-te confiança, afecte, seguretat i t’han ofert la possibilitat de relacionar-te amb diferents grups, fora del grup familiar.

Si ha estat així només et toca conservar-ho i compartir-ho amb els que t’importen.

Si no ha estat així, tens molta feina i no pots pretendre enredar als altres.

MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRÍA

Psicòloga clínica i Logopeda

LA IMPORTÀNCIA DE LES PARAULES

Hi ha paraules, que amb el temps, perden protagonisme, per deixar pas a d’altres que venen revestides d’un aire de modernitat i de novetat. El món dels mitjans de  comunicació n’és sovint el responsable; així apareixien paraules amb una façana nova però amb un significat antic i per a tots coneguts.

Una paraula que podria formar part de les grans oblidades és el mot generositat.

En el diccionari té dues entrades 1. Qualitat de generós 2.acte propi d’una persona generosa. Si ens endinsem en l’adjectiu generós/generosa, trobarem: de nobles sentiments, inclinat a donar, a recompensar amb llarguesa.

Està molt clar el que la paraula generositat significa i representa. Ser generós és una de les grans qualitats humanes, i qui la té, està per sobre de la “resta dels mortals”.

Sovint no li donem la importància que té, i senzillament no en parlem de tot el que comporta. Tampoc ho ensenyem als nostres nens i joves; els ensenyem altres coses, com ara “ser feliços”, que ja està bé, però no ens oblidem que part de la nostra felicitat es fonamenta en la generositat envers els altres.

Si hem de parlar d’una de les coses bones que ha portat aquesta crisi, podríem fixar-nos en l’esperit d’ajudar, de donar, de recompensar, que estan mostrant moltes persones anònimes, que veient el panorama de destrucció de llocs de treball, de precarietat en què estan moltes persones i famílies, s’han llençat, sense dubtar-ho, a fer coses per als que ho necessiten.

Són gent que amb poc fan molt i que no només reparteixen coses materials, si no també, faciliten orientació, formació, lleure i estimació.

És aquesta una gran lliçó, que podem ensenyar als nostres joves i implicar-los en projectes de vida diferents, més centrats en les persones i no tant en l’hedonisme personal.

Recuperem la “generositat” i fem-la servir.

L’estiu pot ser un bon moment per a pensar-hi.

MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRIA

Psicòloga clínica i Logopeda

Segueix-nos a facebook

Retorn a la senzillesa

RETORN A LA SENZILLESA

S’ha acabat l’any, i com cada any, fem una valoració del que finalitza i uns propòsits pel proper.

A cop d’ull podem pensar que la gent ha perdut la il·lusió, no pas per caprici, sinó perquè ho passa malament. No hi ha feina per a tothom, el que treballa ha vist com li reduïen el sou,  els bancs, que per cert,  són als únics que han ajudat les administracions, no deixen anar el diner, els polítics estan més interessats en recaptar votants i escapolir-se de la corrupció que no pas en resoldre  els problemes dels ciutadans…

En fi, que mirat així, és per perdre la il·lusió.

Però malgrat tot, aquesta crisi ens ha permès descobrir la força de la gent: hi ha grups de persones que treballen per als altres, i molts de manera voluntària, recaptant aliment i roba, gestionant els desnonaments; hi ha comunitats de veïns que fan un front comú a la crisi, i paguen la llum del que no la pot pagar; hi ha persones que ofereixen la seva capacitació i formació allà on és més necessària i , “sense cobrar” que dirien els avis; hi ha molts joves que estant tirant projectes endavant com a alternativa a la recerca de feina i fugen de les queixes que els produeix la insatisfacció del moment. I tants i tants d’altres que podríem afegir.

Són temps difícils sí, però sovint la dificultat aguditza l’enginy de les persones.

S’ha acabat la comoditat, estem perdent l’estat del benestar, que tan meravellosament ens van vendre. Però nosaltres hem de continuar vivint i no desesperar-nos.

Pot ser el moment de retornar a la senzillesa i a l’autenticitat.

Bon Nadal.

 

MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRÍA

Psicòloga clínica i Logopeda

www.abora.info

Centre de Psicologia i Logopèdia

COMENCEM EL CURS!!!

DESPRÉS D'UN ESTIU INTENS, ENS POSEM A LA FEINA....

El dilluns dia 16 de setembre tornem al nostre horari habitual (de dilluns a divendres de 16h a 20h) i us oferim:

* PSICOLOGIA CLÍNICA(avaluacions diagnòstiques-teràpies)

ADULTS (trastorns de l'estat d'ànim, desordres d'alimentació, ansietat, trastorns de personalitat, problemes de parella)

INFANTS ADOLESCENTS  dificultats d'aprenentatge, trastorns de comunicació, dèficit d'atenció i hiperactivitat, problemes de conducta, trastons d'espectre autista...

*LOGOPÈDIA  Tractament de trastorns del llenguatge i de la parla, orgànics i funcionals: reeducació de la veu (disfonies), millora de la parla (disàrties), rehabilitació de les afàssies, tractament de les dislèxies.

* PSICOLOGIA JURÍDICA  Peritatges judicials psicològics per als Tribunals de Justícia.

ACTIVITATS A PARTIR DE L'OCTUBRE

TALLER PER A PARES DE NENS AMB DIFICULTATS D'APRENENTATGE

TALLER PER A PARES D'ADOLESCENTS

CURS D'INTEL.LIGÈNCIA EMOCIONAL

CURS D'ACTIVACIÓ CEREBRAL I ENTRENAMENT DE LA MEMÒRIA

PER A QUALSEVOL CONSULTA ADRECEU-VOS AL CENTRE:

c.de l'Estrella, 128, esc.B 1r 2a   

937 254 672

www.abora.info

info@abora.info

GELOS PATOLÒGICS

Paradoxalment, els gelos estan basats en l’amor, i el motiu de la seva existència és posseir la persona estimada i al mateix temps eliminar al rival. Es tracta d’una relació triangular. Direm que la gelosia és dins de la normalitat, quan hi ha una manca d’afecte real degut a l’existència d’una tercera  persona.

Hi ha però un altre tipus de gelosia, la gelosia patològica. Aquí no existeix rival, però la persona experimenta una por important a la infidelitat, la qual va creixent mitjançant sospites, fins que és víctima d’errors de judici i s’arriba a convèncer de què és enganyada per la parella. 

Llavors comença el control excessiu de la conducta de l’altre; vigilen d’una manera obsessiva tots els moviments de la parella (els persegueixen, revisen les trucades, missatges o whatsapps, interroguen als fills, si n’hi ha, observen amb qui es relacionen, els  truquen constantment al mòbil, revisen tots els diners que gasten i busquen justificants…).

Al mateix temps apareix, en la persona “gelosa”, depressió (com una anticipació per la pèrdua), ansietat, sentiments de ràbia i d’irritació.

Totes aquestes expressions intenses, com les manifestacions de control, són poderosos anestèsics de l’interès sexual i un factor de risc per a la ruptura de la relació.

Són indicadors també del potencial de letalitat, ja que poden implicar agressions físiques i inclús l’homicidi.

És important doncs, que sapiguem identificar la gelosia patològica a temps, i donar ajuda psicològica, el més aviat possible, a la persona que l’experimenta, perquè estem davant d’una persona amb una baixa autoestima, amb importants complexos d’inferioritat, amb un alt nivell de frustracions i amb uns valors culturals equivocats.

MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRÍA

Psicòloga clínica i Logopeda

responsable de centre de psicologia i logopèdia ABORA i

coordinadora psicopedagògica del CS Jaume Viladoms

LA DIVERSITAT A L’ESCOLA (TRASTORNS D'ESPECTRE AUTISTA)

TRASTORNS D’ESPECTRE AUTISTA

Els Trastorns d’espectre Autista  (TEA), que també es poden dir , Trastorns Generalitzats del Desenvolupament (TGD), es caracteritzen per una gran dificultat de relació social, per problemes de llenguatge , per una important rigidesa mental i per una tendència a presentar conductes repetitives.

El ventall de possibilitats és gran: podem tenir disfuncions lleus en els quals el nen és capaç de comprendre allò que té i inclús passar desapercebut per aquells que no el coneixen, fins a problemes greus on la interacció social està totalment bloquejada i que hauran d’ésser escolaritzats a l’escola especial.

Dins del grup de trastorns d’espectre autista, hi ha la Síndrome d’Asperger, i és, probablement, l’ únic trastorn que ens trobarem dins l’escola ordinària; els nens/joves que la pateixen tenen:

* nivell d’intel·ligència dins la normalitat i fins i tot superior.

* no hi ha retard en llenguatge, però presenten problemes de comprensió en el sentit que no saben llegir entre línies, no entenen les bromes ni el llenguatge figurat ( si tu li dius “si pogués t’escanyaria” ell estarà esperant en quin moment l’escanyaràs).

Tenen patrons de llenguatge poc comuns: fan observacions irrellevants, parlen de manera pedant, utilitzen una entonació estranya, parlen durant molta estona del mateix tema, els costa escoltar als altres…

* Tot i que socialment són maldestres, tenen desig de tenir amics (a diferència dels autistes) i sovint se senten frustrats davant de les seves dificultats socials ja que els costa comprendre les intencions dels altres. No tenen consciència dels sentiments dels que els envolten. Són ingenus i poden donar respostes emotives infantils.

* Necessiten una rutina, saber que tot estarà al lloc de sempre i que passarà igual que sempre. Els canvis els alteren moltíssim.

* Presenten actituds perfeccionistes extremes que els porten a ser lents en l’execució de les tasques

* Sensibles als sorolls forts, llums i olors.

* Dificultats motrius i de coordinació.

* Memòria excel·lent per als detalls.

* Dificultat per a organitzar i planificar.

Què podem fer des de l’escola

Aquests nens/joves  degut a la seva gran capacitat de memòria, al seu vocabulari tan ric, a la facilitat per a la mecànica lectora i als seus interessos en determinats camps (sobretot ciències de la naturalesa i tecnologia) no presentaran grans dificultats acadèmiques. Cal però tenir en compte, que  malgrat la seva facilitat pel càlcul mental, tenen dificultats a l’hora de fer operacions sobre el paper  i a l’hora de resoldre problemes (poca capacitat d’abstracció). Tindran problemes a educació física i a educació visual i plàstica, degut a les dificultats de coordinació i psicomotricitat. Les dificultats vindran pels procediments, no tant com pels continguts.

* cal estructurar la seva vida al centre: primer de tot ubicar-lo i ensenyar-lo a moure’s per l’espai; establir rutines que li donin seguretat.  Davant d’un canvi, és necessari anticipar-se i preparar mentalment al nen/jove. Agendes i calendaris de planificació li seran molt útils.

* és necessari un suport individual per part del tutor/a; aquest/a s’ha de convertir en el seu referent davant de qualsevol problema que tingui (és bo dir-li on pot trobar el tutor/a quan es trobi “apurat”).

* informar a tot el professorat i al personal no docent que tindrà contacte amb ell de les característiques del trastorn, de tot allò amb que es poden trobar i donar-los pautes orientatives d’actuació.

* situar-lo prop de la taula del professor per evitar la dispersió.

* buscar dins el grup-classe un alumne/a tutor que s’assegui amb ell i que es pugui responsabilitzar de donar-li un cop de mà i serveixi d’enllaç amb el tutor/a.

* ensenyar-li explícitament normes bàsiques de relació: mirar als ulls quan parla, no envair l’espai interpersonal, no interrompre, respectar els interessos dels altres i ser flexible. Explicar i analitzar les bromes, la ironia i el doble sentit.

* com que aquests nens/joves poden passar per “rarets” i per evitar que es converteixen en el blanc de les burles dels companys, caldrà parlar-ho amb la resta de la classe (la presència o no de l’interessat dependrà de les característiques de cada alumne).

* el material visual li és més fàcil de comprendre; quan hi hagi conceptes abstractes, serà de gran utilitat.

  

* degut al seu perfeccionisme pot ser molt lent a l’hora de fer la feina; és bo negociar amb ell un temps determinat per a realitzar-les o bé oferir-li acabar-les a casa. Caldrà fer-ho també, en els exàmens.

* respectar moments de joc/activitat en solitari, però animar-lo també, a què participi en jocs/activitats de grup.

* permetre-li parlar dels seus interessos, però limitant-li el temps d’exposició, i animar als companys que també parlin dels seus.

* davant un conflicte és important que l’adult analitzi la situació conjuntament amb el nen/jove i proposar vàries vies de solució i que pugui escollir la més adequada.

Tècniques de relaxació senzilles, ús dels seus objectes preferits i respectar alguns moments d’aïllament, poden ser útils en moments de conflicte.

MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRÍA

responsable del centre de psicologia i logopèdia ABORA i

coordinadora psicopedagògica del CS JAUME VILADOMS

www.abora.info
segueix-nos a facebook

LA SOGRA S’EMPORTA LA MALA FAMA!!

Des de sempre les relacions entre persones no han estat fàcils, i menys encara, entre familiars. La relació que ha produït més critiques, que ha donat més articles “sucosos”, ha estat potser, la relació amb la sogra.

A Catalunya se li ofereix un lloc per seure que s’anomena “la cadira de la sogra”, i que no és més, que un cactus gegantí amb unes punxes imponents. A Espanya hi ha estris per a espantar-les, “los matasuegras”. A Itàlia, la trobada entre la jove i la sogra és un fet de mal averany “suocera e nuora, tempesta e gragnuola” (sogra i nora, tempesta i pedra). Els britànics, amb la flema que els caracteritza, es mantenen més distants “mother in law”, per a ells el vincle és només una qüestió legal. Només els francesos s’adrecen a ella d’una manera positiva, “la belle mère”; serà educació, hipocresia, o senzillament, ho creuen així.

Bromes a part, la veritat és que hi ha relacions que poden portar un gran malestar a les persones, i les relacions familiars “s’emporten la palma”. La culpa no és sempre de la sogra; també hi ha germans envejosos, cunyades manipuladores, avis protagonistes, marits egoistes, dones obsessionades per la neteja i l’ordre, fills despòtics…. Potser costaria acabar aquesta llista!

Hi ha persones que es creuen que són les úniques que tenen la veritat, i que manipulen a tothom que tenen al seu voltant, “xulejant” de la seva intel·ligència, del seu sentit pràctic de la vida, de la seva visió de futur, dels seus èxits…; sembla que siguin els únics que treballen, els únics que fan bé les coses, els únics que han tingut experiències enriquidores… volen ser protagonistes de tot el que s’esdevé i interfereixen en les relacions de parella, pares i fills i altres.

Tot això però, no passa perquè siguin persones atrevides, arrogants i egoistes, que també; passa perquè la majoria de vegades se’ls ha permès ser així, ningú ha sabut o ha gosat posar-los límits; i ja se sap, han tingut molt temps per practicar, i en saben molt de fer la seva feina.

És important no deixar-nos intimidar per ningú, però sobretot per aquells que tenim més a prop. Hi ha moltes maneres de fer les coses i tots podem arribar a la meta per diferents camins. Cal tranquil·litat, fermesa de caràcter i voluntat per voler resoldre les situacions.

 Ànim! El món és teu.

Montserrat Sánchez Echeverría

Psicòloga Clínica i Logopeda

www.abora.info

Segueix-nos a facebook

A LA RECERCA DE LA PARELLA PERFECTA

Cada vegada hi ha més dones i homes  que s’han centrat en el desenvolupament de la seva carrera professional i han ajornat l’elecció d’una parella estable. Tenen independència econòmica, una bona preparació acadèmica, prestigi professional i temps lliure per a gaudir. Són consumidors d’objectes de luxe, viatgen sovint i l’estabilitat emocional i els fills ,són fora  de les seves agendes.

Elles busquen una persona amb la qual hi hagi química, s’hi pugui conversar de qualsevol tema, sigui intel·ligent, afectuós, divertit, amb qui es pugui confiar, que valori la vida familiar i que entengui que viure en parella és compartir-ho tot. Degut al seu alt nivell de preparació, augmenten les expectatives d’un possible company i disminueixen les possibilitats de trobar-lo a mesura que passen els anys. Per no tornar a patrons de dominància i subordinació, moltes dones decideixen tenir una relació a distància que els permeti mantenir el seu propi espai. Altres trien la maternitat en solitari; altres continuen vivint amb els pares, tot i que superen els trenta-cinc anys i d’altres porten força malament la situació i omplen les consultes dels psicoterapeutes.

Ells continuen sent l’enveja dels amics casats que veuen com gaudeixen de la llibertat i que no tenen pressió a l’hora de prendre decisions. Els espanten les dones tan preparades i autosuficients perquè pensen que no podran satisfer les seves expectatives. Per això, la majoria, s’inclina per relacionar-se amb dones més joves, menys preparades i menys exigents. Per tant per a ells no és tan problemàtic trobar una relació; el que sí que és difícil és a l’hora de tenir fills, ja que creuen que el comprimís implica massa renúncies i envaeix la privacitat i la independència.

Aquest fet de triomfar professionalment i no aconseguir una relació estable, passa cada cop més a Estats Units, a Europa i al Japó, i se l’ha anomenat “la síndrome d’Ally McBeal, personatge d’una coneguda sèrie televisiva.

MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRÍA

Psicòloga Clínica i Logopeda
www.abora.info
Busca'ns a facebook: abora, psicologia i logopèdia

APROFITA EL MES DE JULIOL 

* CURS D'INTEL.LIGÈNCIA EMOCIONAL
PER CONÈIXER-TE MILLOR I DEIXAR DE BANDA l'ESTRÉS PERSONAL I LABORAL

dies 9, 11 i 16 de juliol de 19h a 20,30h
(grups reduïts d'adults 5/6 persones)
Import 20€ per sessió (cal assistir a les tres sessions)

* TALLER D'ACTIVACIÓ CEREBRAL I ENTRENAMENT DE LA MEMÒRIA

ADREÇAT A PERSONES GRANS AMB PROBLEMES DE MEMÒRIA I A PERSONES AMB ALGUN TIPUS DE DETERIORAMENT COGNITIU LLEU

dies 9, 11, 16,18, 23, 25 i 30 de juliol de 10h a 11,30h

grups reduïts 

Import de curs 150 €/persona

* DEURES D'ESTIU
NO DEIXIS LA FEINA PER ALS ÚLTIMS DIES
dies 9, 11, 16, 18, 23, 25 i 30 de juliol de 12h a 13,30h
grups reduïts 3/4 persones
Import 125€/persona


Informació i reserva de places als telèfons 93 725 46 72 / 646287984

APRENTATGE SOCIAL I EMOCIONAL

Dins l’ensenyament sempre hi ha més o menys polèmica sobre què s’ha d’ensenyar als nostres infants i adolescents. Cada pla educatiu treu determinats aprenentatges i n’inclou de nous, a vegades amb no massa encert, tot s’ha de dir.

Últimament  i gràcies als grans avenços de les neurociències, es parla molt de l’aprenentatge social i emocional, o del que es coneix com intel·ligència emocional.

Però en realitat que és aquest tipus d’aprenentatge que cada dia està aconseguint més adeptes?; es tracta d’ensenyar als alumnes habilitats socials que els permetin conèixer millor les emocions i també, la manera d’autogestionar-les. Es pretén que els nens i els joves de secundària sàpiguen planificar, sàpiguen quines emocions experimenten i perquè, saber-les controlar; afrontar les diferents pors, sobretot la por al fracàs i també, ensenyar-los a entendre als altres i a posar-se en el seu lloc.

Amb tot això es vol millorar la salut física i, lògicament, la salut mental. Molts estudis demostren que l’aprenentatge emocional, a part d’autocontrol, ajuda a gestionar i optimitzar les capacitats cognitives de les persones i afavoreix l’adaptació al món laboral.

Els avantatges d’aquests tipus d’ensenyaments són la base per a la construcció i el manteniment de les relacions personals; ajuden a prendre decisions responsables i ètiques; faciliten que els nois/es entenguin millor als seus companys i puguin oferir-los ajuda, evitant la marginació; fa que hi hagin menys conflictes dins de les aules ; que disminueixin les conductes delictives i l’abús de les drogues; afavoreixen l’auto imatge.

Alguns centres educatius d’altres països i també del nostre país, ja ho han incorporat aquests ensenyaments als seus currículums, i amb molt bons resultats.

Està clar que volem nens i joves ben formats, amb esperit crític, però també que puguin relacionar-se amb els altres d’una manera positiva i col·laboradora, i fonamentalment que sàpiguen com aconseguir ser feliços.

MONTSERRAT SÁNCHEZ ECHEVERRÍA

Psicòloga clínica i Logopeda

www.abora.info

Busca’ns a facebook: abora psicologia i logopèdia